Vida
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1947), exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent. El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics (29 edicions, 1957-70), que es convocaren amb la col·laboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs. Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A. Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema soviètic, Losey, el Novo Cinema brasiler, Kurosawa, Bergman o Godard. Aquesta línia d’estudis llargs també la seguí en els pròlegs d’alguns títols de la col·lecció de Voz e Imagen d’Editorial Aymà (1963-77) i a Els "week-ends" cinematogràfics de Llanterna Màgica a Perpinyà" (Cinematògraf", vol. 2, 1985, p. 305-339). Igualment creà i dirigí el cinefòrum de l’abadia de Montserrat (1963-2001). També col·laborà en els guions de Vida de familia (1963-64, Josep Lluís Font), en què, a més, encarna el paper de procurador, i en el guió del documental Barcelona és de tots (1980, Pere Balañà). Apareix fent de Narcís Verdaguer i Callís a La ciutat cremada (1975-76, Antoni Ribas). Exercí la crítica en "Qüestions de vida cristiana", "Qüestions d’art", "Lumière" (1962-73), "Canigó", "Ensayos de cine" (1964), "El Maresme", "Film Ideal Club", de Mataró, i en el diari "Avui". I a la revista "Serra d’Or" publica ininterrompudament des de la primera Biennal de Cinema de Venècia (1959) la corresponent crònica del festival. Professor de teoria del muntatge de l’Escola de Cinematografia Aixelà (1968-70), el 1987 la Generalitat li atorgà el premi extraordinari de Cinematografia pels esmentats week-ends de Llanterna Màgica.