Vida
S’inicià el 1956 a Radio Juventud de Barcelona, i el 1958 marxà a Radio Nacional (RNE) per fer de locutor, però Juan Manuel Soriano el feu entrar a la secció d’actors i actuà a Teatro invisible; el 1960 l’introduí a Voz de España. Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer li brindaren la seva gran oportunitat, en encomanar-li la veu de Richard Widmark a Desafiament a la ciutat morta (The Law and Jake Wade, 1958, John Sturges). Gràcies a l’èxit treballà també per a Orphea Film i Parlo Films i fou contractat a Voz de España com a actor fix. Amb el mestratge de Felip Peña hi romangué uns divuit anys, i doblà actors com Richard Burton –amb moments memorables com el de Becket (Becket, 1964, Peter Glenville)–, Burt Lancaster, Sean Connery, Marcello Mastroianni, Ugo Tognazzi, Omar Sharif, Rock Hudson i John Gavin. El 1963 començà també a dirigir el doblatge de molts dels films que arribaven a l’estudi. També actuà per a TVE a Miramar en espais com "Tribunal de la historia", substituint Alejandro Ulloa, o "Cuestión urgente", i participà en un grup teatral dirigit per Maria Matilde Almendros, integrat per professionals de RNE. El 1970 fou un dels fundadors de l’Agrupació Sindical d’Artistes de Doblatge Espanyols (ASADE) i durant un certs temps formà part de la posterior Associació Professional d’Actors de Doblatge de Catalunya (APADECA). Cap al final de la dècada emprengué la seva etapa a Sonoblok, on doblà actors com Nick Nolte i popularitzà la veu "catalana" del famós J. R. (Larry Hagman) de la sèrie Dallas. El 1986 fou guardonat al segon lliurament dels Atril d’or de doblatge i més tard rebé un premi de l’Associació de Veterans de RNE. El 1994 realitzà la seva única incursió en el cinema com a actor amb Amor propio (Mario Camus).