Arthur Porchet

(Ginebra, Suïssa , 1879 — Ginebra, Suïssa , 1956)

Director de fotografia i realitzador.

Vida

El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse. També creà la productora Film AAP (1928), que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset. D’altra banda, fou el primer que revelà pel·lícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a instal·lar aparells cinematogràfics. Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir (Albert de Courville), sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine. Tots quatre, poc després, es desplaçaren a Barcelona i crearen els estudis Orphea a Montjuïc, per rodar la part final de la producció francesa i en francès Pax (1932), de F. Elías. A continuació, els Porchet, pare i fill, treballaren com a operadors en els mateixos estudis en Carceleras (1932, José Buchs) i El hombre que se reía del amor (1932, Benito Perojo). Després s’hi incorporà el seu segon fill, Robert, i tots tres treballaren als Orphea com a tècnics en fotografia de diverses produccions, junts o separats. Arthur il·luminà Sierra de Ronda (1933, Florián Rey) i Alala (1933, Adolf Trotz), entre d’altres. El 1934 tots tres se sindicaren a la Societat Espanyola de Tècnics Cinematogràfics, al mateix temps que Arthur es passà al camp documental. També dirigí la revista "Popular Film" i treballà a les ordres de Mateo Santos en la sèrie Estampas de España, que s’inicià amb Córdoba (1934), i va il·luminar alguns argumentals i va dirigir el curt documental Montserrat (1934). A Madrid il·luminà Madre Alegría (1935, J. Buchs), i després tornà als Orphea, on dirigí el seu primer llarg, El octavo mandamiento (1935), comèdia fotografiada pels seus fills i produïda per Josep Balart, que també li produí el segon llarg, Hogueras en la noche (1936), també amb els fills. Després de la guerra civil marxà cap a Suïssa, on dirigí una cinta per a la Creu Roja, De Drapeau de l’Humanité (1942), entre d’altres.

Altres films

1933 Susana tiene un secreto, B.Perojo (amb els seus fills); El canto del ruiseñor, C.San Martín; Los niños del hospicio, M.Silvestre.

1934 Sor Angélica; F.Gargallo; El desaparecido, A.Graciani; Doce hombres y una mujer, F.Delgado (amb els seus fills).

Bibliografia

COSANDEY, R.: 19-39. La Suisse romande entre les deux guerres. Payot, Lausana 1986, p. 237-271.

HUERTAS, J.M.: Opina el "cameraman" que tomó la primera película sonora en España, "Films Selectos", núm. 215, 1934, p. 6-7 i 18.

RAUFAST, M.: Arthur, Adrien i Robert Porchet en el cinema de la Segona República (Barcelona 1932-1939), "Cinematògraf", vol. 3, 1986, p. 69-117.