Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972. També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo. D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges. Les cintes Vòrtex (1973), La pau de Sara Sterling (1974) i Variaciones sobre un tema de Paganini (1974) representaren Espanya en concursos de la UNICA, i Hora baixa (1977) aconseguí una medalla de bronze en el del 1978. Excel·lí amb El final (1975).
1971 El cant dels ocells (CM); En silenci (CM).
1972 El vençut (CM); Nuit d’amour (CM).
1979 Adagi (CM).
1980 La casa (CM).
1982 Miratges (CM).
1985 No hi ha flors en el camí (CM).
1995 Centenari del Cinema, amb F.Juandó i J.Queraltó (migmetratge documental, vídeo).
1996 Hem fet els 120 [CXX aniversari del CEC], amb F.Juandó i J.Queraltó (migmetratge documental, vídeo); Arxiu Fotogràfic del CEC, amb J.M.Joaquín i A.Peix (curtmetratge documental, vídeo).
1998 Olympic Museum [Museu Olímpic de Lausana], amb J.M.Joaquín i J.Queraltó (migmetratge documental, vídeo).
2001 Quatre columnes [CXXVè aniversari del CEC] (migmetratge documental, vídeo).
GIMÉNEZ I RIBA, A.: Artur Peix, en el cinema amateur com a l’aigua, és clar!, "Cinema Rescat", núm. 7, 1999, p. 46-49.