La responsabilitat lingüística del doblatge recaigué en Albert Jané, aleshores director de la revista "Cavall Fort", i la gestió general en Victòria Vila fins el 2000. La distribució dels títols la realitza des del 1977 Distribucions Imatge. L’Associació rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia (1980) al millor film infantil per La flauta dels sis barrufets (1975, Pierre Culliford, Peyo), que en destacà l’adequat doblatge al català, i el Ciutat de Barcelona 1982 per la seva tasca en pro d’un cinema infantil i juvenil autòcton, estimular la producció i facilitar-ne la difusió; i Distribucions Imatge obtingué el de Cinematografia de la Generalitat (1983) "per la seva activitat de difusió de cinema en català". Els films importats i doblats (39 en total) són els més distingits de la filmografia europea per a menors, tant per la seva idoneïtat com per la seva vàlua cinematogràfica. Entre aquests destaquen els realitzats a l’antiga Europa de l’Est com els txecs Un invent diabòlic (1958, Karel Zeman); La ventafocs (1973, Václav Voris?ek); El fantasma de l’avió (1978, Jindr?ich Polák); Janot i Elisenda (1980, Karel Zeman), i els hongaresos: La ciutat dels gats (1986, Béla Ternovszky); El tresor del castell del paixà (1984, Attila Dargay). També foren nombrosos els films de països nòrdics com Dinamarca: Otto, el rinoceront (1983, Rumle Hammerich); El gran viatge dels blaus (1987, Jannik Hastrup); La guerra del bosc (1990, J.Hastrup); Martina i els ratolins (1998, J.Hastrup, 1a part) i Martina i la festa d’aniversari (2000, J.Hastrup, 2a part); Suècia: Viatge a Melònia (1989, Per Ahlin) i El bosc en perill (1991, Jan Gissberg), a més de la coproducció de Suècia-Dinamarca-Noruega Els fills del bufador de vidre (1998, Anders Grönross), entre d’altres. De França foren els films: La guerra dels botons (1962,Yves Robert); El rei i l’ocell (1980, Paul Grimault) i El meu amic Van Gogh (1990, Michael Rubbo), produïda conjuntament amb el Canadà. També destacaren: Tintín i el temple del sol (1969, Raymond Leblanc) i Tintín i el Llac dels taurons (1972, R.Leblanc), Bèlgica-França; i altres films d’Anglaterra, Austràlia, Iugoslàvia, Holanda, Alemanya i Itàlia. A més dels llargs també posà en circulació la sèrie de tretze curts de dibuixos animats, obra de Carme Solé amb guió de Roc Almirall, Víctor i Maria (1981-82, David McKee), en 16 mm i televisió, així com vuit curts de dibuixos d’animadors txecs o iugoslaus.