Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 ? 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur (FCCA). Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD: Santiago Marco (president), Pere Ricart (vicepresident), i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, J.Planells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala. Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard, Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra, Guillem Díaz-Plaja, María Luz Morales o Sebastià Gasch. Tingué una biblioteca i hemeroteca cinematogràfica i un magatzem de material de préstec per a facilitar els rodatges. En els seus concursos (celebrats el 1934, el 1935 i el 1936), el jurat triava també les cintes que anirien al Concurs Nacional organitzat per la FCCA (1935 i 1936). També muntà un I Concurs de films (1935) per a debutants i un Inter-Clubs (1936), que la FCCA organitzà amb onze entitats més, vuit de catalanes. L’ACA es constituí en secció pròpia al desembre del 1934, amb una junta presidida per Alfons Moncanut, copropietari del Publi Cinema, A.Sarsanedas (sotspresident) i Joan Serra, Jaume Herp, R.Senties, Amadeu Real, Joan Roig i Eduard Vicens, substituït per Josep Maria Ponsetí. Com a president de la FCCA, entitat que el 1936 reunia una vintena d’agrupacions amateurs, fou elegit Santiago Marco, també president del FAD. Altres cineastes destacats foren: Josep Fontanet (Jornades històriques de Catalunya), Ramon Puiggrós (La dansa de l’Ermita de Falgàs), A.Sarsanedas (Gestation d’un poème, protagonitzat per Tísner; La pesca del nero o Jornada al port amb J.Roig), R.Sarsanedas, que fou secretari del FAD (Passa el circ), Robert Serinyà (Sangre en la Pampa, amb A.Sarsanedas), J.Serra (L’Escola del Mar), Ramon Biadiu (Fusta del pi) o Eusebi Ferré (Festa Major, premiat el 1934 a la Biennal de Venècia com a millor film estranger, Laie-Barcino, La taula parada, Ceràmica Serra, millor film de la FCCA el 1935, o La vida és un joc de mans, guardonat per la FCCA i la UNICA). Després de la guerra, reprengué les sessions de cinema, organitzades per l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics, que inaugurà les activitats el 1955. Col·laborà amb La Gente Joven del Cine Amateur, els Amics del Cinema o la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya en l’organització de sessions de cinema no professional o antologies d’autors. El 1956 promogué la redacció del Manifiesto de "Cinema 56": un movimiento barcelonés de rebeldía. El 1957 Joan Francesc de Lasa passà a coordinar les activitats, convertides en el Cineclub del FAD (1964-76), que gaudí d’un alt prestigi i s’inaugurà amb la projecció de Nit de circ (Ingmar Bergman). El 1968 convocà el I Concurs de Cinema Independent, que no tingué continuïtat. Commemorà els setanta-cinc anys de la invenció del cinematògraf amb un cicle de films. Dins el FAD coexistia l’Agrupació de Tècniques Publicitàries, creada el 1947 i que reunia també tècnics cinematografics en publicitat, col·lectiu que prengué el nom de Club Publicitari. El 1996 es constituí l’associació AV/FAD Audiovisuals, que creà els Premis AV/FAD per a estudiants de comunicació audiovisual (1997), i el Freak Floc FAD (2001), festival d’obres independents o amateurs sota la responsabilitat de Senén Armengol. Han estat presidents de l’AV/FAD Manel Esclusa (1997-99), Paco Poch (1999-2001) i Marta Figueres (2001).
Bibliografia
"Butlletí del Foment de les Arts Decoratives" des del 1935, el seu Suplement extraordinari amb motiu del II Concurs a l’abril del 1935 i "Boletín del Fomento de las Artes Decorativas" des del 1955.
MAINAR, J. i CORREDOR-MATHEOS, J.: FAD 80 anys: dels bells oficis al disseny actual. Ed. Blume, Barcelona 1984.