Assumpte intern

Asunto interno (es)

Pel·lícula del 1995; ficció de 107 min., dirigida per Carles Balagué i Mazón.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Diafragma (C.Balagué, Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, C.Balagué; FOTOGRAFIA: Ángel Luis Fernández (color, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Marcelo Grande; MUNTATGE: Amat Carreras; MÚSICA: José Manuel Pagán; SO: Joan Quilis; INTERPRETACIÓ: Àlex Casanovas (Loinaz), Pepón Nieto (Pere), Carles Lloret (De la Concha), Sílvia Munt (Rosa), Emilio Gutiérrez Caba (el capità), Manuel Solas (el sergent), Pol Berrondo (l’apotecari), Mónica Van Campen (Aurora), Enric Arredondo (Pleguzuelos), Laia Marull (Tere), Ágata Lys (la mare de Tere), Pepa López (la mare de Pere), Josep Maria Cañete (el capellà castrense), Ernest Serrahima (el capità Pérez), David Bages (Carles); ESTRENA: Barcelona, 20.12.1996, Madrid, 03.10.1997; PREMIS: Tolosa de Llenguadoc 1997 (del jurat d’estudiants; millor actriu, S.Munt, i millor actor, P.Nieto).

Sinopsi

El 1972, Artur Loinaz, un tinent llicenciat a l’Acadèmia Militar, s’incorpora al polvorí de Sant Llàtzer (Tarragona), on coneix el recluta Pere, amb qui fa amistat. En Pere i la seva família viuen en condicions miserables. En Pere espia la Tere mentre dorm i és sorprès per la mare d’aquesta. La visita acaba amb dos assassinats, Pere és jutjat i, malgrat els esforços de l’advocada d’ofici i del mateix Artur, condemnat a mort i executat.

Producció

Reconstrucció dels fets que van dur a l’última execució d’un soldat en el franquisme tardà. La notícia del consell de guerra i l’afusellament del soldat Pedro Martínez Expósito fou silenciada, però, salvant moltes dificultats per a aconseguir el sumari del judici, el director pogué finalment realitzar un film dramatitzat sobre un fet que sintetitza la part repressora dels militars que sostenien el règim. Defuig els possibles aspectes documentals, tot proposant una reflexió sobre les contradiccions d’un sistema polític que, externament, proclamava la defensa de les llibertats però que, alhora, aplicava la pena de mort a un soldat que s’acosta al retard mental. Cinta d’extrema duresa, presenta un quadre patètic d’una època, i fa una crítica ferotge dels estaments militars espanyols.