Vida
Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’instal·là a Barcelona. Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell. Director de l’Orquestra de Pau Casals, col·laborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca. També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya. El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M. Verguer, que es convertí el 1929 en l’obra Primera suite de cants i danses de l’illa de Mallorca o Mallorca. Suite simfònica. També adaptà música de fons per al curt amateur de Delmir de Caralt, La isla dorada (1933). Membre de la comissió organitzadora del Congrés Internacional de Musicologia de Barcelona (1936), escriví la música per a soprano i orquestra de la Balada de Luard el Mariner (1938) de Josep Maria de Sagarra. El 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, i el 1942 arribà a Mèxic, on dirigí el Departament d’Investigació Folklòrica de l’Institut Nacional de Belles Arts i l’Orfeó Català (1944). El mateix any escrigué la banda sonora del film La barraca (Roberto Gavaldón), premi Ariel a la millor música de fons de l’Acadèmia Mexicana de Ciències i Arts Cinematogràfiques; l’any següent feu la banda sonora de La morena de mi copla (Fernando A. Rivero) i fins el 1951 encarnà petits papers en mitja dotzena de films. Publicà la "Revista dels Catalans d’Amèrica" (1939-40, 5 núm.).
Bibliografia
Baltasar Samper, "Ràdio Barcelona", núm. 229, 1929.
MASSOT, J.: De la guerra i de l’exili. Mallorca, Montserrat, França, Mèxic (1936-1975). PAM, Barcelona 2000.