Vida
Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV (1972-75), on dirigí els curts documentals Quelcom més? (1972) i Ceràmica catalana (1975), aquest amb Carles Rovira. Membre del Col·lectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación (1974). Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu (CCA), on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939) (1976-77). Després, i amb la seva dona, la periodista M. Conesa, realitzà el llarg documental Guerrilleros (1977-78). I com a apèndix d’aquest feu el curt de ficció Quico Sabaté (1979-80), signat pel Col·lectiu Penta (B. Vilà, M. Conesa, Francesc Moratalla, Paco Luque i Paco Maria). Dissolta la CCA, dirigí la fotografia de sis curts de la sèrie Comarques de Catalunya (1981) i la del llarg Naftalina (1981), de Pep Callís. A partir del 1981 entrà com a cap de realització de l’empresa de comunicació audiovisual Videofon, fundada per Jaume Puig i Alfons Vega, que durant vint anys ha produït un gran nombre de programes educatius, divulgatius i documentals per a les escoles i televisions, amb una atenció especial envers el medi ambient i els temes socials. També produeix programes de comunicació d’empreses i institucions, vídeo, multimèdia, Internet i DVD; i crea, desenvolupa i gestiona bases de dades, de text i d’imatge, així com arxius audiovisuals.