Brillante porvenir

Pel·lícula del 1963-64; ficció de 93 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra, Romà Gubern i Garriga-Nogués.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Buch-Sanjuán (Barcelona); ARGUMENT: V.Aranda; GUIÓ: V.Aranda, R.Gubern, Ricardo Levy [Ricardo Bofill]; FOTOGRAFIA: Aurelio G.Larraya (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Manuel Infiesta; MUNTATGE: Santiago Gómez; MÚSICA: Frederic Martínez i Tudó;SO: José Mancebo; INTERPRETACIÓ: Germán Cobos (Antonio), Serena Vergano (Montse), Josefina Güell (Carmen), Arturo López (Lorenzo), Josep Maria Angelat (López), Gloria Osuna, Aurora Julià [Mónica Randall], Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny; ESTRENA: Barcelona i Madrid, 05.04.1965.

Sinopsi

Antonio, un jove provincià sense il·lusions, és traslladat per motius laborals a Barcelona, on coneix Lorenzo, que li ofereix una casa durant l’estiu. A través del seu nou amic entra en els cercles de l’alta burgesia. Encara que no s’hi sent integrat, inicia una relació sentimental amagada amb Montse, la germana de Lorenzo. L’aparició d’un nou personatge, López, provoca un canvi en la seva vida.

Producció

Primer llarg d’Aranda i Gubern. Influïts pel postneorealisme italià i el cinema de Michelangelo Antonioni, basteixen un retrat crític de la burgesia a partir d’una història d’arribisme social inspirada d’alguna manera en El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald. Els aspectes formals –plans seqüència llargs i brillants moviments de càmera– dominen el relat sense fer-li perdre el caràcter realista. De fons, i de manera encoberta, hi ha una crítica a una societat tancada, construïda a partir d’un totalitarisme ferotge. La Censura va malaguanyar el final i obligà a suprimir un pla clau que introduïa elements objectius externs a una història narrada fins aleshores des de la perspectiva del protagonista.