Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Filmscontacto (Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona); ARGUMENT: C.Duran; GUIÓ: C.Duran, Joaquim Jordà; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (blanc i negre i color, Cinemascope); MUNTATGE: Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret; MÚSICA: Marco Rossi, Cançons: Adam Goup i V. Potter; INTERPRETACIÓ: Irma Walling (Ana), Jaap Guyt (Salva), Serena Vergano (Serena), Daniel Martín (Mark), Alícia Tomàs (Sonia); ESTRENA: Barcelona, 26.03.1968, Madrid, 12.07.1968.
Sinopsi
Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva. Van a l’aeroport a esperar l’arribada de Serena, que ha de treballar amb Salva i Mark. Serena reprèn una antiga relació amb Mark, mentre Ana i Salva n’inicien una altra. Junts recorren la ciutat mentre les models que surten al film roden un espot publicitari.
Producció
El primer llarg del director respon a la seva formació professional com a fotògraf i també als principis estètics de l’Escola de Barcelona. Rodat al marge del projecte col·lectiu del mateix any Dante no es únicamente severo (Jacinto Esteva i J.Jordà), comptà amb la participació d’aquest últim en el guió i els diàlegs de les escenes de la parella adulta. La relació sentimental dels joves, encarnats per dos actors holandesos, és més frívola, però mostra un model de vida al marge dels tabús de la burgesia sense preocupacions ni prejudicis. La gran protagonista del film és la ciutat de Barcelona: els carrers de l’Eixample, el mític Tuset Street, la discoteca Boccaccio i l’aeroport, on arriben un estol d’exòtiques models en l’única escena que, per motius pressupostaris, es rodà en color. També abunden les citacions culturals, en contra dels tòpics hispànics i a favor de models europeus de literatura (el títol respon a la frase de Simone de Beauvoir "cada cop que estic enamorada crec que és per sempre"), cinema (Jean-Luc Godard) o música (les cançons interpretades per l’Adam Group invoquen les influències dels films de Richard Lester protagonitzats per The Beatles).
Bibliografia
PALÁ, J.M.: "Cada vez que...". Entrevista con Carles Duran, "Film Ideal", núm. 208, 1969, p. 96-103.
RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.