Camino cortado

Gesperrte Wege (de)

Pel·lícula del 1955; ficció de 85 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: IFI Producción (I.F.Iquino, Barcelona), Despa Film (Alemanya); ARGUMENT: José Luis Dibildos, Antonio Paso; GUIÓ: J.L.Dibildos, A.Paso, I.F.Iquino; FOTOGRAFIA: Isidoro Goldberger (blanc i negre, pantalla normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Manuel Infiesta; MUNTATGE: Joan Lluís Oliver; MÚSICA: Augusto Algueró, jr.;SO: Miquel Sitjes; INTERPRETACIÓ: Viktor Staal (Juan), Armand Moreno (Miguel), Laya Raky (Cecília), Eugenio Domingo (Antonio), Ramón Hernández, Conchita Ledesma, Ramon Quadreny; ESTRENA: Barcelona, 16.01.1956, Madrid, 27.08.1956.

Sinopsi

En un cabaret on actua Cecília, es reuneixen Juan, Miguel i Antonio per planejar un robatori a una masia. Acompanyats per Cecília, l’amant de Juan però que se sent atreta per Miguel, assalten la casa i fugen en un cotxe. Convençuts, per un equívoc, que els persegueix la policia, arriben al poble abandonat de Sant Romà de Sau, just abans que sigui inundat. Juan, home brutal i despietat, mata un agent de la guàrdia civil i persegueix l’altre, malferit, per tal que li indiqui una sortida de la vall. També mata Antonio, que intentava lliurar-se, i quan està a punt de matar el guàrdia, Miguel i Cecília s’enfronten a Juan, la qual cosa permet al guàrdia matar-lo. Tots tres aconsegueixen sortir del poble minuts abans que les aigües el cobreixin.

Producció

Rodat a Barcelona i a Sant Romà de Sau, se’n feu una doble versió per a l’estranger i tingué alguns problemes amb la Censura en diversos països. Tècnicament fou una coproducció amb Alemanya, malgrat que als crèdits espanyols no hi ha cap referència a Despa Film, probablement una empresa filial d’IFISA radicada en aquell país. Film policíac sense cap afany documentalista (a diferència de Brigada criminal), desenvolupat amb força rigor i perícia, i dotat d’una inusual sofisticació visual, conté seqüències tan notables com l’actuació de la protagonista, Laya Raky, inspirada en Anna (1951, Alberto Lattuada), la de l’atracament al casalot, o la de l’enfrontament en el poble abandonat. Es tracta d’un dels títols cabdals de la filmografia del director productor, una tasca encara pendent de reconeixement.