Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Profilmes (Barcelona); GUIÓ: Àngel Casas, F.Bellmunt; FOTOGRAFIA: Tomàs Pladevall (color, normal); MUNTATGE: Anastasi Rinos; ESTRENA: Barcelona, 15.12.1976.
Sinopsi
Documental sobre les Dotze Hores de Canet de Mar, que l’estiu del 1975 es titularen Dotze hores de música i follia. La convocatòria fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste i hi van actuar Jaume Sisa, Barcelona Traction, Jordi Sabatés, Gualberto, Fusioon, Iceberg, Lole i Manuel, Pau Riba, Orquestra Mirasol, Ia & Batiste, Companyia Elèctrica Dharma, Maria del Mar Bonet i l’Orquestra Plateria. L’assistència s’avaluà en uns 25 000 mil espectadors, i fou una experiència que mai no s’aconseguí repetir.
Producció
Primer dels dos documentals que feu el director sobre la cançó catalana; el segon fou La Nova Cançó. Importà plantejaments similars als de les filmacions d’altres festivals estrangers (Monterrey, Woodstock, etc.), però amb menys recursos econòmics. Tanmateix superà les limitacions rodant amb quatre càmeres, encara que una no podia fer primers plans. La Censura impedí que es parlés en català i tingué problemes d’exhibició pel fet de ser una cinta en 16 mm, però s’acabà estrenant amb una bona acceptació. El pas del temps ha convertit el documental en un testimoni valuós de la cançó catalana i també de l’època. Els amateurs Jordi Tomàs i Antoni Cabo també filmaren l’esdeveniment en una cinta de mitja hora en súper-8 mm i amb el mateix títol; aquest documental aconseguí diversos guardons a Catalunya i a l’Estat.