Vida
Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari "Tele-exprés" i la revista "Dirigido por. . . " (1973-80). El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia (1978), primer premi al Festival de Films Curts d’Osca. Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver (1980). Amb Adela (1986) mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives: L’amor és estrany (1988) –premi d’interpretació de la Generalitat de Catalunya a Eulàlia Ramon–; Les aparences enganyen (1991) –premi d’interpretació de l’AADPC a Marta Angelat–; Mal d’amors (1992), i Assumpte intern (1995). Fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya (1989-93). El 1996 muntà les dues sales Méliès de Barcelona, guardonades amb el premi Sant Jordi de Cinematografia, dedicades a l’exhibició de clàssics europeus i nord-americans, material que importa a través de la també distribuïdora i exhibidora Diafragma PC, convertida en societat limitada el 1995. En 2001-02 retornà a la realització amb el documental didàctic La Casita Blanca. La ciutat oculta, que mostra la història d’aquest meublé i la grisor de la Barcelona franquista. El 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona 2002 per la direcció de les sales Méliès i per aquest film. És autor dels llibres François Truffaut (1988); Martin Scorsese (1993); "Con la muerte en los talones" / "El verdugo" (1988), i "Grupo salvaje" / "Atraco perfecto" (2001). El 2004 assumí la presidència de l’associació de Productors Audiovisuals de Catalunya.
Altres films
1980 Recuerdo de Jean Seberg (curtmetratge documental).
1981 Mel i mató (Viva la Pepa!).
1985 Una setmana en la vida de... (CM).
1999?"Aquari", episodi de la sèrie Sota el signe de... (TV).