Vida
Format en un ambient de tradició musical, de petit s’instal·là a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona. El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad. Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa. A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor. També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica: Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers (1988). Llach l’introduí en el món del llarg en confiar-li l’orquestració d’El río que nos lleva (1989, Antonio del Real) i també el recomanà perquè compongués la música del film d’animació Despertaferro! (1987-89, Jordi Amorós). El 1990 entrà en contacte amb Ventura Pons, amb qui formà un interessant tàndem creatiu: des d’Aquesta nit o mai (1992) fins a Menja d’amor (2001), gairebé un títol l’any, entre els quals destaca El perquè de tot plegat (1994), la banda sonora del qual fou nominada als premis Goya. També treballà per a Antoni Verdaguer en Havanera 1820 (1992-93), que guanyà un premi del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor banda sonora. Feu igualment composicions per a la televisió: telefilms com Joc de rol (1995, Roberto Bodegas), sèries com La tramuntada (1997, Laurent Carcélès) i algunes sintonies. Als anys noranta feu el salt fora del cinema català amb les bandes de Mi nombre es Sombra (1996) i El portero (1999), ambdós de Gonzalo Suárez, i també d’Ave María (1999, Edward Rosoff) als EUA. El seu llenguatge musical es caracteritza per un eclecticisme que l’ha dut de la salsa al barroc passant pel jazz, el minimalisme i altres estils. També és l’autor de la música incidental per a l’obra Lorenzaccio, que dirigí Josep Maria Flotats, o el ballet Catalunya + de 1000 anys (2001). El 2001 li fou atorgat el premi Sant Jordi de Cinematografia.
Altres films
1993 Rosita, please!, V.Pons.
1995 Parella de tres, A.Verdaguer.
1996 Fotos, E.Quiroga; El ángel de la guarda, S.Matallana; Actrius, V.Pons; Primats, C.Jover.
1997 Carícies, V.Pons.
1998 Amic/amat, V.Pons.
1998 Arde amor, R.Veiga.
1999 Els sense nom, J.Balagueró; Morir (o no), V.Pons.
2000 Anita perd el tren, V.Pons.
2001 Menjar d’amor, V.Pons.
2003 L’any del diluvi, J.Chávarri.
Bibliografia
ÁLVAREZ, J.F.: Carles Cases, "Rosebud", núm. 4, 1997, p. 26-29.
CUETO, R.: "Carles Cases", El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español. Alcine 33. Festival de Cine d’Alcalá de Henares 2003, p. 137-157.
LLUÍS I FALCÓ, J.: El porqué de Carles Cases, "Secuencias de Música Cinematográfica", núm. 7, 1997, p. 37-42.