Vida
Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU), on rodà uns primers curts. A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi (1973), amb Josep Anton Salgot i Joan Reig. Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges (1973) i Sense Spacematic (1974), de tall experimental. L’any següent constituí amb J. A. Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison (1977) i el llarg Serenata a la claror de la lluna (1978), dos retrats satírics de la burgesia barcelonina sota producció de Teide, PC. Beneficiada per l’experiència aportada per Ricardo Muñoz Suay i Modesto Pérez Redondo, la firma acollí els rodatges de Mater amatísima (1979-80, J. A. Salgot); la coproducció de l’espectacular adaptació operística de Carmen de Bizet (1983, Francesco Rosi); el debut cinematogràfic del grup teatral Comediants (Karnabal, 1985, Carles Mira) i els films històrics Daniya, jardí de l’harem (1987, C. Mira) i Havanera 1820 (1982-93, Antoni Verdaguer), a més de diversos documentals, sèries de televisió (El arte del vídeo, de José Ramón Pérez Ornia, TVE) i el telefilm Joc de rol (1993, Roberto Bodegas). Ja en plena crisi de l’empresa es feu càrrec de la realització de la comèdia Primats (1996-97), basada en la novel·la La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó, que ni tan sols no s’arribà a estrenar en sales comercials. Aquest fracàs l’apartà momentàniament de la professió, la qual reprengué a Girona el 2000 amb Canal Paradís, proveïdor de continguts audiovisuals. Ha ocupat els càrrecs de president de l’Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols; i fou l’únic membre espanyol del primer European Script Fund i del Consell del Programa Greco del Plan Media I.
Altres films
1979 L’Orquestra Ciutat de Barcelona (curtmetratge documental).
1979-80 El camí de la desfeta (curtmetratge documental).
1984 Cesta punta (curtmetratge documental).
1985 Ricardo Montalbán en España (migmetratge documental, tv).
Bibliografia
d. a.: Entrevista con Carles Jover, "Profils Audiovisuels", núm. 16, 22.02.1992; "La Gaceta de los Negocios", 15.02.1993.
JOSÉ I SOLSONA, C.: Entrevista a Cales Jover, "Pel·lícula", núm. 2, 1979, p. 5-11.
LÓPEZ MANZANO, E.: Carles Jover, un realizador a la luz del 35 mm, "Paso estrecho", núm. 9, 1979, p. 18-21.