Vida
Estudià ciencies polítiques i també direcció a l’Escola Oficial de Cinematografia abans de treballar com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez, protagonista d’una adaptació televisiva (1974) que C. Mira feu posteriorment d’Informe para una academia, de Franz Kafka. Els seus primers curts, els documentals Biotopo (1973-74) i Michana (1975), i el semidocumental Viure sense viure (1976), gaudiren d’un cert prestigi i reberen diversos guardons, cosa que li facilità dirigir el llarg La portentosa vida del padre Vicente (1977). A partir d’aquesta obra, la seva corrosiva filmografia es caracteritzà per un tarannà festiu i mediterrani propi d’un cinema popular basat en la comèdia i l’esperpent. En aquest sentit destaquen: Con el culo al aire (1980), premi Nous Realitzadors del Ministeri de Cultura; Jalea real (1981); ¡Que nos quiten lo bailao! (Aben Amir Al Parrus) (1982-83); Daniya, jardí de l’harem (1987) i El rey del mambo (1989). La seva col·laboració amb Comediants per a l’espectacle Alè donà com a resultat el llarg Karnabal (1985). El seu últim treball fou la sèrie televisiva Rusafa 56 (1993), produïda per Canal 9. Mort prematurament, la seva germana, l’actriu Magüi Mira, ha dirigit i interpretat la peça teatral Morocco Bar (2003), que C. Mira deixà enllestida abans de morir.
Altres films
1979?"Recuerdos del mar", ep. de Cuentos para una escapada.
1984 En un mercado valenciano (curtmetratge documental); Fiesta de moros y cristianos (curtmetratge documental).
Bibliografia
COSTA, J.: Carles Mira. Plateas en llamas. Fundació Municipal de Cinema, València 2001.