Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Film de Arte Español (Barcelona); ARGUMENT: L’òpera homònima (1875) de Georges Bizet, a partir de la novel·la (1845) de Prosper Mérimée; GUIÓ: El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy; FOTOGRAFIA: G.Doria (blanc i negre, normal); INTERPRETACIÓ: Margueritte Sylva (Carmen), André Habay (José), Joan Rovira (Escamillo); ESTRENA: Barcelona, març del 1914.
Sinopsi
L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX. Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost. Detinguda en una baralla, sedueix José amb la finalitat de poder fugir. Un cop fora, flirteja amb el torero Escamillo. Amb la complicitat d’uns contrabandistes s’acosta més a José, ara simpatitzant dels rebels, i tots comparteixen refugi en una serra fronterera. Apareix Escamillo i la gelosia s’apodera del sergent. El clímax final s’ambienta a la plaça de la Maestranza, on el torero actua. Carmen, entregada al torero, decideix fer saber a José que el rebutja. El sergent, embogit i engelosit, l’apunyala; mentre agonitza, Carmen cau als peus del torero, el triomfador de la tarda.
Producció
La durada és aproximada, establerta a partir d’un metratge de 2 200 m. Fou un dels títols amb què la productora, filial de la casa romana Cines, volgué introduir-se al mercat espanyol, raó per la qual fou dirigida per italians. El 1917 Josep Muntañola encara l’inclogué al seu programa de distribució. Altres versions: Carmen (A Burlesque on Carmen, 1916, Charles Chaplin); Carmen (1918, Ernst Lubitsch); Carmen (1925-26, Jacques Feyder); Els amors de Carmen (The Loves of Carmen, 1927, Raoul Walsh); Carmen, la de Triana (1936, Florián Rey); Carmen, la de Ronda (1959, Tulio Demicheli); La Carmen (1975, Julio Diamante); Carmen (1983, Carlos Saura) i Carmen (2002, Vicente Aranda).
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", 31 de març de 1914.