Carmen Amaya y Amaya

(Somorrostro, Barcelona, 1913 — Begur, Baix Empordà, 1963)

Ballarina i actriu.

Vida

Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino, de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano. El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París. En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón (1935), començat per Nemesio A.Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel; María de la O (1935-36), de Francisco Elías, o La Casa de la Troya (1936), de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar (estrenat el 1939). Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires (on un teatre porta el seu nom), i el 1941 es presentà als EUA amb el quadre flamenc Carmen Amaya and Her Gipsy Dancers. Protagonitzà el curtmetratge cubà Embrujo del fandango (1941, Egon Klein) i el nord-americà Spanish Original Gipsy Dances (1941, Jack Kemp), i rebé un premi especial de l’Acadèmia de Hollywood (1942). A Mèxic interpretà tres films, i el 1947 retornà a Barcelona. L’any següent feu una llarga gira per Llatinoamèrica, Europa i el nord d’Àfrica. Es casà amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero (1952). El president dels EUA H.S.Truman li reconegué els mèrits de ballarina (1955). El 1958 retornà a Barcelona. La seva última interpretació cinematogràfica fou a Los Tarantos (1962, Francesc Rovira i Beleta), pel·lícula que no va poder veure estrenada. Considerada una de les grans artistes del ball flamenc, era membre honoris causa de diversos conservatoris americans. A Begur visqué els últims anys al Mas de Can Pinc, convertit el 1987 en el Centre Cultural Carmen Amaya i avui seu de l’Associació Nereo Preservador del Medi Ambient.

Altres films

1944 Somnis de glòria (Follow the Boys), A.E.Sutherland; Cames de plata (Knickerbocker Holiday), H.J.Brown.

1945 Parleu amb el meu advocat (See My Lawyer), E.F.Cline; La luna enamorada o Los amores de un torero, J.Díaz Morales [Mèxic].

1953 Dringue Castrito y la lámpara de Aladino, L.Moglia Barth [Argentina].

1955 Música en la noche, T.Davison [Mèxic].

Bibliografia

BOIS, M.: Carmen Amaya o la danza del fuego. Espasa-Calpe, Madrid 1994 [Pròleg d’Antonio Gades].

d. a.: Carmen Amaya, "La Caña. Revista de flamenco", núm. 1, 1991, p. 4-35.

HIDALGO GÓMEZ, F.: Carmen Amaya. Cuando duermo sueño que estoy bailando. Libros PM - Ediciones Araceli Palma. José Membrive, Barcelona 1995.

MOLINAS, L.: 40è aniversari de la mort de Carmen Amaya, "Revista del Baix Empordà, núm. 3, 2003, p. 16-29.

PARÉS, M.: Carmen Amaya, en la azotea del viento. El Álamo - RTVE, Madrid 1997 [Vídeo].