Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà. Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals (militants, underground), i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit. Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o col·lectius catalans. Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals de cultura, centres parroquials o educatius, institucions no governamentals, etc. Afermaren els lligams amb grups procedents de Badalona (Archibaldo Cámara) i de l’Hospitalet de Llobregat (Col·lectiu SPA), i realitzaren plegats Un libro es un arma arran d’un atemptat d’extrema dreta que patí Distribuciones de Enlace de Barcelona al juliol del 1974. Diversificà la feina en dues branques: l’original de distribució i la de producció que, al seu torn, s’obrí a la col·laboració amb altres grups o cineastes independents i afins. Aquesta evolució interna coincidí amb l’eclosió del cinema alternatiu arreu de l’Estat espanyol, que la CdC distribuí i aglutinà. El moviment es concretà en el Manifiesto de Almería (1975), que donà lloc a la creació de la Cooperativa de Cinema Alternatiu (CCA), la branca productora de la CdC. El 1976 publicà el seu primer catàleg, que reuní films de L. Soler, P. Portabella, Baca-Garriga, Colectivo Cine de Clase, A. Padrós, J. Bayona, E. Anglada, A. Martí i Gich, A. Abril, etc., a més dels de la CCA i d’autors i grups espanyols. El segon catàleg abraça un total de 99 títols. El 1976 rebé el X Premi Ramon Dagà (Granollers) pel conjunt homogeni i coherent de la seva activitat col·lectiva. L’any següent s’integraren a la cooperativa cineclubistes Mireia Pigrau i Edmon Amill, i s’assumí la difusió dels títols del Catàleg de films disponibles parlats-retolats en català, realitzat per Joaquim Romaguera i editat pel Congrés de Cultura Catalana. El tercer catàleg (1976) reuní 130 films, el màxim que aconseguí aplegar (alguns en 35 mm). El 1978 muntà una sala d’exhibició alternativa, la sala Aurora, del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, però només funcionà tres mesos. També posà en marxa una branca de cinema infantil, Estri (1978), amb la col·laboració de la Fundació Serveis de Cultura Popular. El 1979 el catàleg s’amplià amb títols més experimentals, vídeos i audiovisuals, i l’any següent es legalitzà constituint-se la Societat Cooperativa Central del Curt. El 1981 muntà la I Mostra de Cinema Marginal a Barcelona. El 1982 tancà la CdC i diposità el seu fons a la Federació Catalana de Cineclubs, que el gestionà i explotà a partir del 1982 sota la direcció i coordinació de serveis de J. Romaguera.
Bibliografia
diversos autors: Una alternativa de distribución cinematográfica: la Central del Curt, "Eikonos", núm. 15, 1977, p. 20-21; Conversa amb la Central del Curt, "Arc voltaic", núm. 2-3, tardor-hivern del 1977-78, p. 3-7; "Central del Curt", Jornades de Cinema Català. Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1978.
MARTÍ I ROM, J. M.: La Central del Curt (1974-1982): una experiència alternativa, "Cinematògraf", vol. 4, 1987, p. 483-517.