Fou aixecada a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona al febrer del 1910 per Segundo de Chomón i el valencià Joan Fuster i Garí. Chomón tornà el 1910 a Barcelona després d’haver treballat a París per a la Pathé i s’associà amb Fuster, exhibidor i comerciant de films i aparells. Construïren uns estudis de rodatge i entre els mesos de febrer i novembre del 1910 arribaren a realitzar 37 films –una de les xifres més altes de la producció de l’Estat– entre còmics, de trucatges, històrics i adaptacions de sarsueles, sota la direcció artística de Chomón i distribuïts per la Pathé Frères. Però l’oferta no es correspongué amb la demanda, ja que els canals d’exhibició de l’època no podien donar sortida a tants títols, cosa que afectà l’economia de Fuster. Per fer front als problemes monetaris, la casa esdevingué contractista de la Pathé. Però l’ambiciós ritme de producció menà Fuster a plegar com a productor, de manera que restà com a distribuïdor i exhibidor. Aquest sistema de producció que imitava el de les grans empreses europees acabà fracassant. Liquidà l’empresa, excepte la galeria de rodatge, que el 1912 fou adquirida per Iris Films. D’entre els títols que hi rodà Chomón durant el 1910 cal esmentar: Los guapos, El puñao de rosas, El puente de la muerte, Justicias del rey Don Pedro, Carceleras, La fecha de Pepín, La hija del guardacostas, El pobre Valbuena, La Temprancia, Las tentaciones de San Antonio, La fiesta de San Antón, Píldoras maravillosas, La banda de bastardía, Los dulces de Arturo i Los pobres de levita.
THARRATS, J. G.: Los 500 films de Segundo de Chomón. Prensas Universitarias de Zaragoza, Saragossa 1988, p. 137-169.