Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974. Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes. Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940. La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs: Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració. NIC tingué una àmplia gamma de joguines, però el seu major èxit fou la joguina cinematogràfica; en concret, el projector de dibuixos animats, del qual se n’arribaren a fabricar uns vint models diferents al llarg dels quaranta-tres anys d’existència de la factoria. La seva particularitat principal, així com altres projectors de joguina fabricats a Catalunya i al País Valencià a partir del 1930, fou que utilitzava cintes o bandes de paper. La lent que projectava les imatges fou creada per l’inventor Cristóbal Garrigosa Ceniceros. L’èxit sorgí a partir del primer model sense so i continuà amb els diversos NIC sonors, amb discs, que es fabricaren entre el 1934 i el 1960, fins al NIC TV i el Super NIC Souvenir, a partir del 1959. S’exportaren i es concediren llicències per a la seva fabricació a França i Alemanya el 1931, a Portugal el 1932, a la Gran Bretanya el 1933, a Itàlia el 1936, a Suïssa, Amèrica del Nord, Llatinoamèrica, el Canadà, l’Argentina, el Japó, etc. Èxit i pervivència el convertiren en el sinònim del cine de joguina, i també en un referent sentimental d’unes quantes generacions d’arreu del món. Nombroses col·leccions i museus del cinema i de la joguina en conserven, però el fons més important l’adquirí Tomàs Mallol a T. Nicolau i Araque i forma part del Museu del Cinema de Girona. El 1998 l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc organitzà al Poble-sec un homenatge als seus creadors amb una exposició, un debat i l’edició d’una publicació, El Cine NIC, una joguina històrica del Poble Sec. Una memòria que s’esborra, una història que es recupera.
ARTIGAS, J.: Exposició Cine NIC. Centre de Joves-CIEJ, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona 1991.
QUINTANA, À.: El joc del NIC, "Presència", núm. 838, 13. 03. 1988, p. 36-39.
TOMÀS, J.: El cine NIC, cinema de gènere, "Cinema Rescat", núm. 15, 2004, p. 21-23.