En tancar els Laboratoris CYMA el 1929, Daniel Aragonès, que hi havia treballat, s’associà amb Antoni Pujol i constituïren Aragonès i Pujol, empresa la principal activitat de la qual es produí en el laboratori Cinefoto, al carrer del Rosselló de Barcelona, i que posteriorment es traslladà al carrer de Roger de Llúria. El 1935 la capacitat de producció dels laboratoris els permeté atendre amb una gran rapidesa els nombrosos encàrrecs de les productores i distribuïdores més importants de l’Estat. Disposaven de cinc màquines de revelatge, i una secció dedicada únicament al titulatge, les animacions i els efectes. Els rètols, impressionats directament sobre la imatge, aconseguien la màxima qualitat i nitidesa gràcies a l’adaptació d’un sistema nord-americà. També disposaven d’una òptima instal·lació d’esmerilat de negatius i amb neteja mecànica, de parafinació de còpies, d’empalmament mecànic dels negatius, cabines autònomes amb movioles, i un departament d’etalonatge. Una instal·lació frigorífica i una altra de calefacció asseguraven una temperatura inalterable, sobretot a la secció química, on es preparaven els banys de revelatge. A més d’una sala de projecció, hi havia una instal·lació de cronos en cabines independents on es projectaven les bobines que sortien de les màquines d’eixugada. També disposaven d’àmplies sales de muntatge. Disposaven d’un terra asfaltat i encerat per a eliminar la pols i hi instal·laren una potent màquina de filtrar l’aire. A l’inici de la guerra civil, els laboratoris foren confiscats pel Sindicat Únic d’Espectacles Públics de Barcelona, adherit a la CNT/FAI. Acabat el conflicte, la firma tornà als seus propietaris. Ramiro, germà de Daniel, esdevingué gerent de la firma. El 1942 l’empresa inicià una política d’expansió amb la idea de crear una indústria cinematogràfica estatal forta, i absorbí els Fotofilm. Laboratorios Cinematográficos, creats el 1935. Entre el 1943 i el 1944 anaren comprant tots els laboratoris petits de la ciutat –excepte el Cinematiraje Riera–, i també els Estudis Cinematogràfics Orphea Film; més tard, arrendaren els Trilla-Orphea. A més, adquiriren els darrers models d’enregistrament de so de la Western Electric. L’any 1945, i després d’una visita a la indústria de Hollywood, D. Aragonès introduí importants novetats en la maquinària de revelatge. Tres anys després començà el rodatge del primer film comercial en Cinefotocolor, procediment que inventà i patentà ell mateix. El 1949 la firma oferia els serveis de revelatge mecànic de negatius d’imatge i so, la positivació de còpies amb maquinària moderna, contratipus amb pel·lícula duplicativa, títols superposats en la imatge, portades artístiques i inserts. Després del 1954 s’hi introduïren els sistemes per al revelatge de pel·lícules en color de diverses capes. El 1956 l’empresa s’instal·là també a Madrid, gràcies a la compra dels laboratoris Quimiflex que l’any següent esdevingueren Fotofilm Madrid SA, una entitat independent de la qual Aragonès i Pujol foren els gerents. Aquest mateix any morí A. Pujol, i Aragonès restà com a únic propietari. L’any 1986, Fotofilm era administrada per Josep Maria Vila i Blanch. La crisi de la producció a Catalunya provocà una primera fallida de Fotofilm el 1993 i una segona el 1999, juntament amb Cinematiraje Riera. El 2000 presentaren suspensió de pagaments. Calia resoldre, però, la conservació dels milions de metres de negatius de les pel·lícules revelades que les companyies tenien en dipòsit i que constituïa el patrimoni cinematogràfic català i espanyol. Fotofilm inicià una important tasca de recuperació de nombrosos films de dècades passades, mitjançant una tècnica videogràfica.
Bibliografia
AMORÓS, A. i BASSA, O.: El Cinefotocolor, "Cinematògraf", vol. 2, 1985, p. 133-151.
Cinefoto, "Cine-Star", núm. 2, 1935.
Orpheo Sincronic, SA, "Revista Técnica OSSA", núm. 14, 1935.