Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi. Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera; a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja. S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color. En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al corresponent al negatiu emprat. El procés per a copiar en una emulsió les dues imatges era molt complicat, ja que consistia a positivar, revelar i tenyir dos cops la pel·lícula positiva. El to vermellós que el sistema donava a les cintes feu que el públic l’acabés anomenant "Tomatecolor". El procediment no es patentà per evitar-ne les còpies. A l’agost del 1948 es rodà el primer film amb aquest sistema: En un rincón de España (Jerónimo Mihura); el següent fou Rumbo (1949, Ramón Torrado). Ambdós mostraven desenfocaments i desdoblaments de la imatge, sobretot en escenes de tràveling o en les panoràmiques ràpides, defectes que se superaren a partir d’Un soltero difícil (1949-50, Manuel Tamayo). També s’aplicà al film d’animació Érase una vez. . . (La Cenicienta) (1948-50, Josep Escobar) i al curt El lago de los cisnes (1953, Francesc Rovira i Beleta), primer film espanyol en relleu i color. Al començament dels anys cinquanta s’arribà a un acord per exportar el sistema a França, amb el nom de Realcolor o Exotic Couleur, però no s’arribà a rodar cap film. El 1954 s’emprà per darrera vegada, ja que la difusió de l’Eastmancolor (1953) i la seva innegable superioritat en la reproducció del color, i també els costos més alts del procediment autòcton, van fer que s’abandonés. Altres títols en aquest sistema són: Vértigo (1950, Eusebio Fernández-Ardavín); Debla, la virgen gitana (1950); La niña de la venta (1951) i La estrella de Sierra Morena (1952), tots tres de R. Torrado; María Morena (1951, José María Forqué i Pere Lazaga); Bronce y luna (1952, Xavier Setó); La hermana San Sulpicio (1952, Luis Lucia); Doña Francisquita (1952, Ladislao Vajda); el llarg documental Duende y misterio del flamenco (1952, Edgar Neville); Muchachas de Bagdad (1952, Edgar George Ulmer i J. Mihura); El duende de Jerez (1953, Daniel Mangrané); El seductor de Granada (1953, Lucas Demare); Todo es posible en Granada (1953-54, José Luis Sáenz de Heredia) i Tres eran tres (1954, Eduardo García Maroto).
Bibliografia
AMORÓS, A. i BASSA, O.: El Cinefotocolor, "Cinema-tògraf", vol. 2, 1985, p. 133-151.
ISASI-ISASMENDI, A.: Memorias tras la cámara. Ocho y medio. Libros de cine, 2004, p. 46-47.