També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya. Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler (que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural"), com a presidenta. En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim Romaguera, Lluís Mascaró, Jordi Tomàs, Josep Lluís i Falcó, Maribel Martínez i Palmira González. Celebrà la seva primera assemblea general de socis a Tarragona l’1 de març de 1997, amb la projecció de films amateurs sota el títol genèric de 100 anys de cinema a les comarques meridionals de Catalunya. Publica la revista "Cinema Rescat" i un butlletí de notícies. Cada any organitza una trobada/debat en què es tracten temes relacionats amb el cinema: la importància de la recuperació patrimonial del cinema, Mirar la memòria (1998); el cinema no professional-cinema amateur (1999), amb la projecció de films sota el títol genèric El cinema no professional a les comarques gironines i la presentació dels premis Cinema Rescat; la formació tecnicocientífica, Una mirada al futur (2000), o el patrimoni cinematogràfic, amb tallers sobre tractament, recuperació i catalogació de fotografies de cinema i el patrimoni del testimoni oral (2002). Entitat ben consolidada i relacionada amb grups afins internacionals, la seva tasca s’inscriu en el corrent sorgit els últims anys arreu del món que treballa per salvar el patrimoni fílmic, des del local i provincial (d’aquí l’existència de delegacions territorials en les quatre províncies de Catalunya, més una a Andorra) al nacional i estatal. Consta de més d’un centenar de socis, i en són socis d’honor, a més de fundadors, els veterans patrimonialistes Joan Francesc de Lasa, Miquel Porter, Tomàs Mallol i Manuel Fernández. El 2001 rebé de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya el premi González-Sinde en reconeixement de la tasca social en el cinema. El 2002 reté un homenatge popular a Segundo de Chomón amb motiu del centenari del seu inici professional al món del cinema.