Consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l’estil del Pathécolor. Però mentre que en aquest les trames es retallaven manualment, en el de Chomón es disposava d’una caixa en què la pel·lícula es projectava a un vidre esmerilat que feia les funcions de pantalla, sobre la qual es dibuixaven els contorns dels motius i un burí retallava en la pel·lículatrama o plantilla que servia per a conferir els diversos colors. Aquest sistema era precís en l’obtenció de colors i en els seus límits. Malgrat el perfeccionament del procediment, l’invent no progressà, potser perquè al mateix temps s’explotà al Regne Unit el sistema bicrom Kinemacolor (1911) i a França la Gaumont tragué el Chronochrome tricrom (1912). Chomón edità uns films amb el seu procediment rodats per a la Ibérico Films: Soñar despierto (1911); Física diabólica (1911); El iris fantástico (1911); Pulgarcito (1911); El biombo de Cagliostro (1912); El gusano solitario (1912) i El genio del fuego (1912).
Bibliografia
THARRATS, J. G.: Los 500 films de Segundo de Chomón. Prensas Universitarias de Zaragoza, Saragossa 1988, p. 175-197.