Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu. Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi. Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat. Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació; també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor. El 1960 la direcció fou assumida pel fill dels propietaris, Josep Riera i Ruaix, ajudat per la seva germana Maria Teresa, i amb els germans Juan José i Jesús Pérez Villar com a homes de confiança. Incorporaren noves tècniques empresarials i modernitzaren els sistemes de treball. El 1965 la casa arrendà els locals dels antics estudis cinematogràfics Kinefón a Sarrià, fins que anys més tard els compraren. A més de films comercials, el laboratori també s’encarregà de processar els documentals del No-Do, els Noticiaris de l’ICC i espots publicitaris. A la dècada de 1980, quan el vídeo anava guanyant terreny al cinema, l’empresa portà a terme la primera instal·lació de telecine digital i duplicació de còpies en vídeo. Riera impulsà i constituí, amb altres professionals, Filmtel (1985), que destacà per les seves instal·lacions i serveis als medis cinematogràfic, televisiu i publicitari en totes les àrees de rodatge i postproducció. El 1986 Josep Maria Aragonès i Gaya n’era el conseller i director. Josep Riera i Ruaix obtingué el premi extraordinari de Cinematografia de la Generalitat 1991, i l’any següent morí. La seva vídua, Maria Isabel Rivière i Ribas, i el seu fill, Jordi Riera, es feren càrrec de la firma. La direcció general l’assumí J. J. Pérez, amb el seu germà Jesús com a director tècnic del laboratori, Aragonès (director tecnicoartístic) i Maria Rosa Fusté (directora d’operacions i màrqueting de Filmtel). La profunda crisi que afectà el sector cinematogràfic a meitat dels anys noranta provocà que el seu habitual competidor, Fotofilm, fes fallida. Riera els absorbí i sorgí el projecte conegut com Grup Riera, basat en la integració de diferents empreses del sector audiovisual en un conjunt de serveis integrals amb projecció internacional, format per Riera Fotofilm, com a laboratori cinematogràfic; Filmtel, especialitzada en postproducció digital de cine, vídeo, televisió i publicitat, i els efectes especials digitals, i Animàtica, per a l’animació. Però el deute que arrossegava Fotofilm acabà provocant una greu situació financera a tot el grup, a la qual contribuí també l’aparició de la firma Image Film a l’Hospitalet de Llobregat –els laboratoris més moderns d’Espanya– i la crisi de producció a Catalunya. Com a conseqüència d’això la consolidació del Grup Riera no es produí i algunes empreses desaparegueren. El 2000, Filmax, sota la direcció de Julio Fernández, adquirí el 60% de Filmtel, i finalment comprà la resta.