Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona. La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958. Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo (Valentí Toscas i Fargas, Joan P. Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc). La complexitat tècnica del Cinerama, i també el seu cost elevadíssim, van acabar fent-lo inviable, i, per tant, es recuperaren els sistemes de projecció convencionals. En 1972-77 l’empresa inicià una etapa fonamental d’adquisició i programació de nous locals: Alexandra, Atlanta, Aquitània i Bonanova (1972), Edèn (1972), Cataluña i Bailèn (1974), Calderón (1975), Montecarlo i Paladium (1976) i Astoria (1977), Arcàdia (1978), Arkadin (1979), Pelayo, Petit Pelayo i Fontana (1980), Comèdia (1986) i Balmes (1987). El 1986 l’empresa decidí instaurar el Dia de l’Espectador (dimecres), per incentivar una concurrència que havia començat a davallar cap a la darreria de la dècada del 1970. Aquesta iniciativa i la reconversió del Waldorf en quatre sales, el primer "multiplex" de Barcelona, inaugurat el 21 de desembre de 1985, van coincidir pràcticament amb l’inici d’una evolutiva recuperació del sector. CINESA es convertí en líder de les exhibidores espanyoles i en la segona d’Europa. Al principi del segle XXI, tenia unes 200 sales a l’Estat, 47 de les quals eren a Barcelona: Maremàgnum (1995), CINESA Diagonal (1999) i Heron City (2001). La xarxa s’amplià, fora de Barcelona, amb l’obertura dels Montigalà (Badalona), Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès), La Farga (l’Hospitalet de Llobregat) i Mataró Parc (Mataró). També adquirí i construí locals, sempre amb el distintiu de la marca precedint el nom de cadascuna de les poblacions, a Madrid capital (Gran Vía, Luchana, Minicine, Capitol i Las Rosas) i província: Bulevard (Getafe), Loranca (Fuenlabrada) i Parque Sur (Leganés). A Artea (Leioa-Bilbao), La Cañada (Marbella-Màlaga), El Faro (Mèrida-Badajoz), Atalayas (Múrcia), Área Central (Santiago de Compostel·la-la Corunya), Bahía de Santander (Santader), Bahía Sur (San Fernando-Cadis), Levante (València) i Augusta (Saragossa). El braç dret de Matas fou Jaume Canela i Miró (Barcelona 1928), que fou gerent de la companyia fins que es jubilà el 1998. El 1985, Josep Batlle i Duró (1949) fou nomenat director general, i Matas continuà com a president fins a la seva mort el 1996. Javier Fernández Montolí (1955) accedí a la direcció general el 2000, quan Batlle fou designat vicepresident de la United Cinemas International (UCI) per a l’àrea del sud d’Europa –la corresponent a CINESA–. També destacà William Forman, titular de la llicència d’explotació del Cinerama i propietari de la Pacific Theaters, important cadena de cines i autocines dels EUA. Amb els anys es convertí en l’accionista majoritari amb el 80% de la societat, que un fill de Forman es vengué a la UCI, filial de la Paramount i la Universal. Les accions arribaren a cobrir el 100% en comprar el 20% dels socis minoritaris que seguia tenint l’empresa. El primer domicili de les oficines fou al carrer de Sèneca, on hi havia també les del Windsor Palace. El 1970 es traslladaren al carrer d’Aragó, seu del diari "Tele-exprés" i de l’Editorial Argos. A partir del 1971 compartí les instal·lacions de la Metro-Goldwyn-Mayer, la qual, després del seu tancament el 1974 fou comprada per CINESA. El 1988 s’establí al carrer de Floridablanca, on al setembre del mateix any inaugurà les tres sales del nou Florida, adquirides el 2002 pel grup integrat per Tornasol Films, Alta Films, Messidor Films i els cines Ideal i Capitol de Bilbao, i transformades en set sales amb el nom de Renoir-Floridablanca.