Fou creada a Barcelona el 1967 pels crítics Jaume Figueras i Rabert, Antoni von Kirchner i Masdeu (1940) i Pere Ignasi Fages de Climent i Mir, coneguts com FKF. La seva activitat s’inicià quan els empresaris del Publi (Fargas i Barnils) els confiaren la direcció del local, que iniciaren amb l’estrena el 1967 de Somnis de dones (Kvinnodröm, 1955, Ingmar Bergman; en castellà: Sueños) i amb l’estrena històrica, el mateix any, de Repulsió (Repulsion, 1965, Roman Polanski), film que es projectà durant quatre mesos i mig. Després d’un seguit de títols europeus d’alta qualitat i de presentar-hi una reposició de luxe, Ser o no ser (To Be or Not To Be, 1942, Ernst Lubitsch), la firma deixà el Publi el 1972 i passà a ser programat per la distribuïdora madrilenya VO Films. FKF també s’ocupà de la programació dels tres locals dels germans Castañé: Aquitània (1969 i 1970), Alexis, inaugurat com a cinema el 1969 amb la presentació de Gertrud (Gertrud, 1964, Carl Theodor Dreyer), i Arcàdia (1971-77). El 1971 Fages abandonà el país i el grup, que fou gestionat pels altres dos membres. Programaren diversos locals: l’Ars (a partir del desembre de 1972, amb la col·laboració d’Oriol Bassa i Pere Pocurull); els dos Arkadin (entre el 1976 i el 1978); el Maldà (que funcionà sota la seva direcció entre el 1977 i el 1980), i el Capsa ( 1977-90). També arribaren a un acord amb Eduardo Vilaseca López per a convertir el Céntrico del carrer del Peu de la Creu en una sala de repertori (1977-84). El darrer cinema que obriren fou el Casablanca, les dues sales del qual foren presentades públicament el 13 de desembre de 1980 amb l’estrena de Cap esborrador (Eraserhead, 1977, David Lynch) i la reposició de Johnny Guitar (1954, Nicholas Ray). El 1982 Kirchner abandonà el grup i fou nomenat delegat de la Filmoteca de Catalunya. Els únics locals que continuà programant Figueras foren els Casablanca, que conservà fins al desembre del 1991, quan n’assumí la direcció Julián Mateos Iñíguez; l’Arcàdia, del qual s’ocupà novament durant la segona meitat de la dècada del 1980, i l’Alexis, que mantingué fins al desembre del 2000, data d’estrena de l’últim títol de la seva època: El falcó anglès (The Limey, 1999, Steven Soderbergh). Al gener del 2001 es feu càrrec de l’Alexis l’empresari Antoni Llorens, que adquirí les quatre sales integrades en el complex del cine Alexandra.