Vida
Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida. El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent. Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs, com Broma pesada (1926), produïda per la seva pròpia marca Cervera Films. A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC. En aquesta etapa realitzà una prolífica filmografia documental, entre la qual destaquen Xiquets de Valls (1934), premi La Voz de su Amo en el concurs de l’ACA; Visió urgellenca (1935), Medalla de Plata en el Concurs Nacional del CEC; El muro de la muerte (1935), menció honorífica en el Nacional del CEC, i Natación (1935), menció honorífica en el Concurs de la Federació Catalana de Cinema Amateur. A banda de cintes familiars, també confeccionà diversos reportatges com el col·lectiu rodat el 1933 sobre el procés de construcció de l’avió Cervera-A, Reflexes, i Ritme de vida. Durant la guerra civil obtingué la representació i l’exclusiva del revelatge a l’Estat espanyol d’un dels primers procediments comercialitzats de pel·lícula en color, d’origen anglès, que utilitzà per a rodar una sèrie de reportatges sobre desfilades de l’exèrcit republicà a Barcelona. Després del conflicte bèl·lic s’instal·là a Lleida i treballà com a fotoreporter de tota mena d’esdeveniments socials a la ciutat. També reprengué les seves activitats cinèfiles, especialment vinculat al CEC, i conjuntament amb Jaume Calafell, Josep Estadella i J. Sanjuan, i sota el patrocini de l’Ajuntament de Lleida, rodà Exposición Agrícola Ganadera Industrial Lérida Otoño 1946 (1946). Abans havia fet el documental Un día en San Sebastián (1943). Al final del 1946 tornà a Cervera per fer-se càrrec de l’establiment familiar de fotografia que mantenia amb el seu germà Frederic. Poc després es traslladà a Madrid, on inicià sota el mestratge del director de fotografia Manuel Berenguer una llarga i intensa trajectòria com a foto fixa, que l’ocupà fins a la fi de la seva vida professional. Durant les dècades del 1950 i del 1960 treballà en més d’un centenar de títols, dels quals destaquen les grans produccions de Samuel Bronston fetes a l’Estat espanyol. Entre els seus treballs trobem els films següents: Los ojos dejan huellas (1952, José Luis Saenz de Heredia); Cuerda de presos (1955, Pere Lazaga); Lawrence d’Aràbia (Lawrence of Arabia, 1962, David Lean); El fabulós món del circ (Circus World, 1964, Henry Hathaway) i Tristana (1970, Luis Buñuel). Quan es jubilà retornà a Cervera, i no abandonà mai la pràctica audiovisual, com ho demostra la sèrie de documentals de viatges i les seves darreres experiències en vídeo.
Bibliografia
ROS, I. i ABELLA, J.: Rialp, 1942. Fotografies de Claudi Gómez Grau. Garsineu Edicions, Tremp 2000.