Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana (1896-1925). L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general. Estava estructurada en sis seccions: Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de Films. A causa del ràpid creixement de les col·leccions, aquestes s’instal·laren en tres amplis salons de l’establiment familiar Porter Llibres, on estaven a disposició del públic, i, de manera especial, dels estudiosos i els cineclubs. Només els films de nitrat es conservaren per separat. Un equip de joves estudiants voluntaris com Sefa Ponsatí, Manuel Ortiz, Xavier Torrents, Pere Ramon Pellicer, Carles Fernández i Contra, Maria Teresa Ros i Vilella, Claudi Montañà, Jaume Genover, Lluís Zayas i Roser Vendrell en tingueren cura a partir del 1968 i fins al principi de la dècada del 1980, quan el tancament de l’establiment obligà a desar COCICA. Però la coincidència amb el restabliment de la Generalitat i els contactes entre Josep Porter i el president Josep Tarradellas permeteren la cessió ordenada dels materials, tal com havia estat la voluntat dels seus fundadors. Les seccions de Biblioteca i Arxiu Documental anaren a parar a la secció corresponent de la Biblioteca-Arxiu d’Audiovisuals de la Generalitat; la maquinària i els objectes museístics foren enviats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. Els films (uns vuit-cents títols) foren cedits a l’esmentat Arxiu d’Audiovisuals en qualitat de dipòsit indefinit però d’ús públic i gratuït. Entre el maig del 1989 i el 1992, Porter Moix aplegà un grup de joves universitaris sota la mateixa sigla COCICA, però amb el nom canviat (Compilació en comptes de Col·lecció) per a servir d’ajuda a iniciatives de tipus patrimonial que escapaven a les possibilitats de la Filmoteca de Catalunya. En les dues etapes es muntaren cursets de formació i de divulgació d’aspectes cinematogràfics.
Bibliografia
ROMAGUERA, J.: "CO. CI. CA. ", Política i acció cultural cinematogràfica catalana. Institut del Cinema Català, Barcelona 1980, p. 33-34.