El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana". Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals (FERA) i el 1987 amb l’Associació de Directors i Realitzadors Cinematogràfics d’Espanya (ADYRCE). A banda de les tasques d’informació i formació d’afiliats, l’associació presentà el film Pipes, darlings i crispetes. 35 anys de pel·lícules catalanes (1985), un videomuntatge a cura de Jordi Balló i Joan Lorente; i convocà les trobades Barcelona Film Finance Symposium. La producció executiva al Mercat Comú, Tallers d’innovació creativa i La producció cinematogràfica i els nous realitzadors. Aquest últim acte es feu coincidir amb la creació del col·lectiu Directors d’Òpera Prima, format per realitzadors amb dues obres acabades com a màxim. El 1996 el Col·legi creà amb caràcter anual els premis Carles Duran, que aquell any es convertí en premi a la crítica, "per agrair l’esforç promocional al cinema català". Des del 1998 s’amplià en dues categories més: Homenots, en col·laboració amb l’ Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals (ACPCA), per a homenatjar un professional per la seva trajectòria, i el de Contribució a la imatge, en col·laboració amb l’Associació Espanyola d’Autors d’Obres Fotogràfiques Cinematogràfiques (AEC). Posteriorment s’hi afegiren el del públic (2001) i el de la creativitat i la comunicació (2002). Amb motiu del centenari del cinema organitzà durant el 1996 el cicle Cinema català: films i directors al Teatre de l’Eixample. Edità les publicacions "Script" (1989; un núm.); "Inserts" (1996; dos núm.) i el "Butlletí del Col·legi" (1999-2001; onze núm.). El 1986 auspicià la creació de l’Oficina Catalana de Cinema, i s’edità també la revista "Acció!" (1985-86; quatre núm.), i també publicaren els catàlegs del Festival de Cinema de Barcelona (1987-89), participaren en l’edició de l’obra col·lectiva Protecció i conservació de l’obra cinematogràfica (1988), edició a cura de Ramon Espelt, i el Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya després del franquisme (1997), d’Àngel Comas. Els presidents de l’entitat han estat: Francesc Bellmunt (1986-88 i 1993-94), Santiago Lapeira (1988-89), Carles Balagué (1989-93), Josep Maria Forn (1994-96) i Manuel Esteban (1996). El 2002 el nombre d’afiliats era de 125.