Creat al novembre del 1971, es presentaren al públic amb l’espectable Non plus plis, sota la direcció col·lectiva de Joan Font. Un dels seus objectius inicials era recuperar la tradició i el material prohibit pel franquisme, com el del Carnaval. Els seus espectacles, sempre de caràcter festiu, són el fruit d’una creació coral i s’inspiren en les coses quotidianes que reivindiquen com a essencials. El 1975 formaren una comuna oberta i batejaren la seva casa de Canet de Mar com La Vinya. Els espectacles següents foren Moros i cristians (1975); Plou i fa sol (1976); Sol, solet (1979; disc i llibre el 1983), premi Ciutat de Barcelona 1980; Apoteòsic sarau de gala de tòtil I tocat de l’ala o gran fuga en allegro vivace (1981); Dimonis (1981); La nit (espectacle i llibre el 1987); Mediterrània (1991); la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992); Dimonis a la neu (Jocs d’Hivern d’Albertville, 1992); Primavera mediterrània (La Vinya, 1993); I al final, un miratge (Festival de Mèrida, 1994); Llibre de les bèsties (1995), sobre l’obra de Ramon Llull, i Anthologia, passeig per Comediants, sota la direcció de Joan Font i Jaume Bernadet amb motiu de la noces d’argent de la companyia. Després vingueren 100 pel 2000 a la façana de la Pedrera (1999); Maravillas de Cervantes (2000); una versió de La flauta màgica de Mozart (2000), o l’espectacle Bi, una intersecció entre els imaginaris d’Orient i Occident, que es representà primer a Pequín (2001) i després arreu del món fins ben entrat el 2002. El 1975 feren una versió per a TVE a Catalunya de l’espectacle infantil Catacroc (1973); també enregistraren el programa infantil "Terra d’escudella" (1974, vuit capítols), un episodi de la sèrie Don Quijote de la Mancha (1983), sota la direcció de Maurico Scaparro, i la sèrie Teveo de noche (1990). En cinema han traslladat el seu món al curt Somni d’un carrer (1982) de la sèrie Les arts escèniques. A partir de l’espectacle Alè (1984) realitzaren el seu primer llarg, Karnabal (1985), sota la direcció de Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986, que es presentà als festivals de València i Venècia. També apareixen al curt d’Isona Passola, Paisatges per a un teatre (1987-88), i al llarg de Manuel Cussó-Ferrer, Babaouo (1998-99), basat en un guió de Salvador Dalí.
Bibliografia
CATALÀ, G.: Joan Font, 25 anys de "comediant", "Entreacte", núm. 39, 1997, p. 34-37.
MOYA, B.: Comediants, art i joc de la festa, "Cultura", núm. 35, 1992, p. 12-26.
SALVÀ, B.: Comediants. Un quart de segle creixent, "Avui diumenge", 10. 22. 1996, p. 10-15.