S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial. La Comissió era formada per representants del Consell de Cultura, el món de l’ensenyament, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, la universitat, el cinema amateur, el cinema comercial, el sector de la producció, el periodisme cinematogràfic i el món del turisme. També es constituí una Comissió d’Estudis amb personalitats com ara Joan Delclòs, M. Ainaud, Alexandre Galí, Ignasi Armengou, M. Calvet, Pere Ventura i Virgili, Joan Sàbat, Guillem Díaz-Plaja, Miquel Joseph i Mayol (secretari del Comitè), i J. Carner, futur responsable dels Serveis de Cinema del Comitè. La Generalitat republicana inclogué el cinema en el programa de Govern, aprofitant-lo com a suport d’una política cultural i educativa, i es convertí en una iniciativa més de la Conselleria de Cultura, encapçalada per V. Gassol. El Comitè en passà a dependre i fou l’encarregat de centralitzar, estructurar i coordinar les activitats cinematogràfiques de Catalunya. S’estructurà en dos òrgans bàsics: d’una banda, el Comitè Executiu, presidit pel conseller de Cultura i compost pels mateixos membres que formaven la Comissió d’Estudis, encarregats de formular un Pla d’Organització i els reglaments necessaris per al funcionament del Comitè; i de l’altra, un Cos Consultiu, presidit pel conseller de Cultura i format per membres de la Comissió Executiva, la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, l’Associació d’Empresaris d’Espectacles de Catalunya (Secció Cinema), la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya, la Universitat de Barcelona, les institucions de Cultura de la Generalitat i els departaments de Governació, d’Economia i de Finances de la Generalitat. Les funcions del Comitè eren estudiar les qüestions generals relatives al cinema i presentar propostes.
La seva primera tasca se centrà en l’aplicació del cinema a les escoles, seguint la política encetada per la Mancomunitat de Catalunya i coincidint amb el corrent pedagògic renovador de l’època. Un cop organitzat l’equip de projecció sonora ambulant, els serveis de cinema actuaren en diverses escoles de l’Ajuntament i la Generalitat arreu de Catalunya. També es programaren sessions especials per als mestres per tal d’incloure el cinema com a suport en l’ensenyament. El material projectat en les sessions escolars era format majoritàriament per documentals sobre esport, geografia, ciències naturals, història i art, però també per noticiaris cedits per cases comercials. La publicació quinzenal del "Butlletí dels Mestres" serví d’enllaç entre el Comitè i el col·lectiu d’ensenyants. Malgrat que el material no s’ha conservat, es coneixen algunes produccions dirigides pels elements tècnics del Comitè: Gent de muntanya; El país (o la collita) de l’avellana; un documental sobre la collita de la taronja; La nostra indústria surera; El moviment demogràfic a Catalunya (el primer film oficial de la Conselleria d’Economia, concebut i realitzat pel demògraf J. A. Vandellòs i Solà), i un film sobre l’Escola de Mar, tots de caràcter educatiu i divulgatiu (1934-35). El Comitè també col·laborà amb altres departaments i conselleries de la Generalitat en la producció de films (com en el cas del tractament del càncer amb el Departament de Sanitat i Assistència Social, col·laborà també amb els Serveis d’Aeronàutica del Departament d’Economia i Agricultura i amb el Departament de Presidència, per al qual es rodaren noticiaris sobre actes oficials, com la cinta sobre l’obertura del Parlament).
El Comitè també havia de controlar els beneficis generats pel Servei de Censura Cinematogràfica a Catalunya, i tenia dret a la percepció d’un cànon per metre de pel·lícula projectada. La Mútua de Defensa Cinematogràfica es beneficiava d’aquest ingrés que havia de permetre "l’autofinançament" del Comitè. El 1934, el Govern autoritzà el Comitè a prestar el Servei de Censura, fet que li permeté iniciar el servei de projeccions. La Cambra de Defensa Cinematogràfica, descontenta amb la solució, aprofità la situació generada després del 6 d’octubre –suspès l’Estatut d’Autonomia i sense serveis d’Ordre Públic– per centralitzar la censura de films a Madrid. Arran d’aquests fets, el Comitè es trobà sotmès a una greu crisi econòmica que no li permeté fer una política mínimament estable.
Dins el Pla d’estructuració, el cinema amateur tenia una secció encarregada d’intervenir directament en la producció cinematogràfica del Comitè i d’estudiar la manera de preparar el personal artístic i tècnic per a la indústria cinematogràfica de Catalunya, ja que produïa de manera constant i fora del circuit comercial. D’aquesta manera es donava l’opció a un cinema econòmicament més viable i amb un planter de tècnics susceptibles de poder col·laborar en la formació cinematogràfica. El Comitè participà activament en el II Concurs Català de Cinema Amateur (1932), donà suport a la presència catalana en el Concurs Internacional del Millor Film Amateur celebrat a Amsterdam (Holanda) el 1932; a la Mostra Cinematogràfica de Venècia (1934), i col·laborà en l’organització del IV Concurs Internacional del Film Amateur, amb el CEC, que tingué lloc entre Barcelona i Sitges al maig del 1935.
La creació d’una Escola de Cinema de la Generalitat fou un dels projectes més clars del Comitè i la millor manera de contribuir al foment d’una indústria catalana, conscient que per desenvolupar-se havia de formar tècnics. El centre de producció de films s’havia de situar en el Pavelló de Romania a Montjuïc, construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Fou ideat per J. Carner i M. Joseph, els quals havien d’aportar els coneixements adquirits a Hollywood i gràcies al contacte amb escoles i productores de l’estranger. Sembla que, just abans dels esdeveniments del juliol del 1936, les instal·lacions de la nova escola eren a punt per ser posades en marxa.
Mitjançant la Secció de Cinema comercial i econòmic, el Comitè feu d’intermediari entre els poders públics i les empreses privades. Intervingué en les discussions amb el Govern de Madrid per abolir el combatut impost del 7,50% sobre la cinematografia. També nomenà un representant a la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, organisme consultiu del Comitè; concedí a la Cambra Oficial de Cinematografia el registre de títols de films encara que sota el seu control; i presentà un projecte de llei de censura de protecció a la infància.
Amb l’arribada del sonor, el Comitè donà suport a la iniciativa del Comitè Procatalanització en l’organització de la Setmana del Cinema Català (maig del 1933), durant la qual s’exhibiren títols com ara Glòria (1931, Hans Behrendt), amb subtítols en català, o Draps i ferro vell o L’avi xerinola (Bric-à-brac et Compagnie, 1931, André A. Chotin), doblat i cantat en català. També contribuí a la iniciativa d’Orphea Film en l’adaptació de l’obra de Josep Maria de Sagarra, El Cafè de la Marina (1933-34), sota la direcció de Domènec Pruna. Però la seva tasca es veié frustrada per l’alçament del 19 de juliol de 1936. La Generalitat reaccionà amb la creació de la Comissaria d’Espectacles, el 26 de juliol de 1936, i dos mesos més tard amb la creació del Comissariat de Propaganda dirigit per Jaume Miravitlles. El 9 d’agost es publicà al "Butlletí Oficial de la Generalitat" un decret segons el qual es dissolia el Comitè, i els Serveis de Cinema foren incorporats a la Comissaria d’Espectacles, el comissari de la qual assumí les funcions i facultats encomanades fins llavors al Comitè de Cinema.