Vida
Debutà al cinema com a figurant i es formà durant sis anys en la companyia del teatre Español de Madrid, alternant l’escena amb papers cada vegada més importants en el cinema. Signà un contracte d’exclusivitat amb Emisora Films que el convertí en una estrella amb films com ara En un rincón de España (1948), Despertó su corazón (1949) i Mi adorado Juan (1949), tots tres de Jerónimo Mihura; Pacto de silencio (1949, Antonio Román), i sobretot Apartado de Correos 1001 (1950, Juli Salvador), en què esdevingué un dels galants per excel·lència del cinema espanyol. Aquest fou el segon treball al costat d’Elena Espejo, amb qui constituí una de les parelles més populars del cinema espanyol i amb qui també rodà Un soltero difícil (1950, Manuel Tamayo); El pasado amenaza (1950, A. Román); Duda (1951, J. Salvador), i El señorito Octavio (1950, J. Mihura). Actor sobri, de gran personalitat i físic poderós, s’apropà al tipus de galant nord-americà, amb una carrera que sobrepassa el centenar de títols. Desapareguda Emisora Films, fou l’heroi de films com ara La patrulla (1954, Pere Lazaga), el llarg documental Pasión en el mar (1955, Arturo Ruiz-Castillo) i Y. . . eligió el infierno (1957, César Ardavín). A mitjan dècada del 1950 la seva popularitat com a actor començà a decaure, i llavors creà la marca Laurus Films amb el director Juli Salvador, amb la qual produïren i protagonitzà Lo que nunca muere (1954) i Sin la sonrisa de Dios (1955), tots dos de J. Salvador. També participà en coproduccions, sovint amb els pseudònims de Conrad S. Martin i Conrad Sanmartín, com ara Les legions de Cleopatra / Le legioni di Cleopatra ((Antonio e Cleopatra) (1959, Vittorio Cottafavi); El duc negre / Il duca nero (1962, Piero Mercanti); A l’ombra d’un Colt / All’ombra di un Colt (1965, Giovanni Grimaldi); El Cobra / Il Cobra (1967, Mario Sequi), i Simón Bolívar / Simon Bolivar (1968, Alessandro Blasetti). Després de participar en Hi havia una vegada l’Oest (C’era una volta il West, 1968, Sergio Leone; en castellà Hasta que llegó su hora), abandonà el cinema per dedicar-se als seus negocis, si bé hi retornà al cap de nou anys com a secundari a La menor (1976, Pedro Masó) i en sèries de televisió com ara Curro Jiménez (1975-77, Rafael Romero-Marchent), el seu debut en aquest mitjà, Juanita la Larga (1982, Eugenio Martín), Goya y su tiempo (1983-84, José Ramón Larraz) i Los jinetes del alba (1990, Vicente Aranda). Vinculat sempre a Catalunya, ha participat en films com ara De mica en mica s’omple la pica (1977-83) i La veritat oculta (1986-87), tots dos de Carles Benpar; Un, dos, tres, ensaïmades i res més (1983-84, Joan Francesc Solivellas); Rèquiem per un camperol (Réquiem por un campesino español, 1985, Francesc Betriu); Dragon Rapide (1986, Jaime Camino), i Boom, boom (1989-90, Rosa Vergés). El 2004 rebé la Medalla d’Or de belles arts del govern espanyol.
Altres films
1945 Los últimos de Filipinas, A.Román.
1947 Reina Santa, R.Gil; Don Quijote de la Mancha, R.Gil.
1948 Siempre vuelven de madrugada, J.Mihura.
1951 La fuente enterrada, A.Román.
1953 El duende de Jerez, D.Mangrané.
1957 Su desconsolada esposa, M.Iglesias.
1960-61 Rei de reis (King of Kings), N.Ray.
1981 Asesinato en el Comité Central, V.Aranda.
1985 Extramuros, M.Picazo.
1990 A solas contigo, E.Campoy.
1994 Tiempos mejores, J.Grau.
Bibliografia
GARCÍA FERNÁNDEZ, E.C.: Conrado San Martín, "Cuadernos de la Academia", núm. 3, 1998, p. 377-389.