Coses que no et vaig dir mai

Cosas que nunca te dije (es), Things I Never Told You (en)

Pel·lícula del 1995; ficció de 88 min., dirigida per Isabel Coixet i Castillo.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Eddie Saeta (Lluís Miñarro, Barcelona), Carbó Films (EUA); ARGUMENT I GUIÓ: I.Coixet; FOTOGRAFIA: Teresa Medina (Eastmancolor, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Mark Rosenblatt; MUNTATGE: Kathryn Himoff; MÚSICA: Alfonso Vilallonga;SO: Dominick De Stefano; INTERPRETACIÓ: Lily Taylor (Ann), Andrew Mc Carthy (Don Henderson), Alexis Arquette (Paul), Debi Mazar (Diane), Leslie Mann (Laurie), Richard Edson (Steve), Seymour Cassel (Frank), Linda Ruth Goertz (Aurora); ESTRENA: Barcelona, 26.04.1996; 07.05.1998 (en català), Madrid, 03.05.1996; PREMIS: Sant Jordi de Cinematografia 1997 (millor film espanyol), Praga 1996 (millor film i Medalla d’Or del jurat de joves), Bogotà 1997 (millor film), Tessalònica 1997 (Alexandre d’argent especial del jurat a la directora i millor actriu, L.Taylor).

Sinopsi

Don Henderson és un jove que treballa com a venedor de cases d’una urbanització que pertany al seu pare. En el temps lliure col·labora com a voluntari del Telèfon de l’Esperança, tasca que li serveix per a oblidar-se de la seva pròpia infelicitat. Ann és una jove a la qual el seu promès li ha comunicat que la deixa. Reacciona visceralment i vol suïcidar-se, però després tracta de recuperar-lo muntant una cinta de vídeo en què li explica les "coses que no et vaig dir mai". La trobada d’Ann i Don canvia completament les seves vides.

Producció

Vuit anys després del seu primer llarg, Massa vell per a morir jove (1987), la directora visqué la seva aventura nord-americana rodant a Portland (Oregon). Escollí el model narratiu del cinema independent nord-americà per a explicar una història romàntica marcada per la incomunicació en una societat urbana. Comèdia sentimental gens convencional, amb tocs amargs atenuats pel seu peculiar sentit de l’humor, Coixet proposa una reflexió sobre la dificultat de ser feliç en un món que només té en compte fites materials. És una aportació valuosa a temes que han tractat realitzadors com ara Wim Wenders, Paul Austern, Hal Hartley, Wayne Wang o Alan Rudolph, però des de la perspectiva d’una dona que descobreix que els problemes humans són universals.