Vida
Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres. El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt (incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988). Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona (SICCB) li reté un homenatge. Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol; les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC. En nom del CEC, assumí personalment (entre el 1932 i el 1971) la representació de l’Estat espanyol en el concurs anual de la UNICA. Per iniciativa seva, el IV Concurs Internacional del Millor Film Amateur i el I Congrés de la UNICA se celebraren a Barcelona i Sitges el 1935. La seva filmografia està formada per 36 curts realitzats i acabats en col·laboració amb la seva esposa Pilar de Quadras i Feliu (1901 - 1971). Són remarcables les cintes La sardana de les monges (1929); La dansa més bella (La sardana) (1932), premi extraordinari en el I Concurs Català de Cinema Amateur; Montserrat (1932), medalla d’honor en el I Concurs Català i 2n premi en el certamen de l’American Society of Cinematographers de Hollywood i seleccionat el 1933 pel programa de la Sessió de Gala que presidí Louis Lumière a París; El repórter mecánico. Núm. 6: Los deportes al día (1933), i en particular Memmortigo? (1934). Gràcies al seu impuls, el CEC edità les revistes "Cinema Amateur" (1932-36, 11 núm. , en català) –membre d’honor de l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres el 1933– i "Otro Cine" (1952-75, 135 núm. , en castellà), premi Sant Jordi de Cinematografia 1960 a la "millor publicació especialitzada". El 1949 la secció del CEC el nomenà president d’honor. Abans de la guerra civil creà els premis Tisores d’argent al film que "no li manqui ni li sobri un pam", als oficis que es perden, a l’argument rodat amb càmera subjectiva i al film més optimista. El 1962, a Viena, la UNICA li atorgà per aclamació la primera insígnia d’or destinada a les persones que "més s’han distingit per treballar pel seu desenvolupament i prestigi". Fou premi extraordinari de Cinematografia de la Generalitat 1986 per "la seva tasca de més de seixanta anys dedicats a la Biblioteca del Cinema".
Altres films
1925 Ascensió al Cavall Bernat (CM).
1926 Girasol de la pradera (CM).
1927 La cueva de Montealegre (CM).
1928 Noticiario Mussol. Serie F número 112 (CM).
1929 Hay que hacerse millonarios (CM); Montjuich, jardín (Barcelona, 1929) (curtmetratge documental).
1930 La Vall d’Aran (curtmetratge documental).
1931 Humor (CM); Retales deportivos (CM).
1932 Primas lejanas (Un film senzill) (CM).
1933 La isla dorada. Mayo 1933 (CM); Zoo I i II (curtmetratge documental).
1934 Balls provençals (curtmetratge documental); La Vall d’Andorra i Andorra (curtmetratge documental).
1935 Mallorca (curtmetratge documental).
1939 Piedra (curtmetratge documental).
1949 Catalejo en la masía (CM).
1956 Montseny, 3 aplecs (curtmetratge documental).
1960 La Mola (curtmetratge documental); Ordesa (curtmetratge documental).
1964 Fent carbó (curtmetratge documental); Sant Bernat (1958-1964) (curtmetratge documental).
Bibliografia
LASA, J.F. DE: Delmiro de Caralt y sus felicitaciones navideñas, "AGR-Coleccionistas de cine", núm. 4, 1999, p. 105-119.
QUERALTÓ, J.J.: Biografia de sarrianencs il·lustres: Delmiro de Caralt, "La Veu de Sarrià", núm. 30, 1989, p. 9-11 i 14-15.
ROMAGUERA, J.: Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt. Fundació Mediterrània, Barcelona 1987; Delmir de Caralt. Apunts esparsos, "Muntanya", núm. 838, 2001, p. 223-230.