Distrito Quinto

Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Juro Films (J.Coll; Barcelona); ARGUMENT: És perillós fer-se esperar (1959) de Josep Maria Espinàs; GUIÓ: J.Coll, José Germán Huici, Lluís Josep Comeron, Jordi Illa; FOTOGRAFIA: Salvador Torres i Garriga (blanc i negre, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Xavier Montsalvatge;SO: Enrique de la Riva; INTERPRETACIÓ: Albert Closas (Juan), Arturo Fernández (Gerardo), Jesús Colomer (David, Bobo), Carlos Mendy (Andrés), Lidia Chacón (Tina), Montserrat Salvador (Marta), Pedro de Córdoba (Miguel), Josefina Güell (Ana), Carlos Otero, Josep Maria Caffarel; ESTRENA: Barcelona, 22.01.1958, Madrid, 16.06.1958; PREMIS: Círculo de Escritores Cinematográficos 1958 (millor música i millor actor principal, A.Closas).

Sinopsi

Després d’un atracament, els seus autors es reuneixen en un pis on els esperen Tina i Marta. Només falta Juan, que té els diners. Tots comencen a sospitar d’ell, ja que no es presenta. Cada atracador va recordant trets i fets significatius de l’absent i comença a fonamentar-se la certesa que els ha traït. Al final el denuncien a la policia. Quan Juan fa acte de presència, es troba amb aquella insospitada traïció i reté els seus companys fins que arriba la policia.

Producció

Juntament amb Un vaso de whisky (1958), és una de les millors obres del gènere criminal de l’autor, que donà una dimensió psicològica inusual al fet delictiu. Juga amb conceptes com la lleialtat, la consciència i la venjança en un entorn al marge de la llei. Utilitza el Districte Cinquè de Barcelona –aleshores en transformació– com a escenari i alhora símbol dels canvis de la gent que viu d’esquena a les lleis de la societat. Adaptà lliurement la peça teatral d’Espinàs i en conservà únicament els trets essencials –la situació creada per l’espera dels delinqüents– per a aprofundir en les interaccions del seus personatges i mostrar diferents punts de vista sobre l’absent. Ho fa en una trama que es desenvolupa en espais tancats, amb una fotografia utilitària, que crea una atmosfera tensa i angoixant.