Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Hersua Interfilms (Francisco Ruiz Camps, Barcelona); ARGUMENT: Rocabruno bate a Ditirambo (1964) de G.Suárez; GUIÓ: G.Suárez; FOTOGRAFIA: Joan Amorós (blanc i negre, Cinemascope); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Andreu Vallvé; MUNTATGE: Ramon Quadreny; MÚSICA: Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio;SO: Jordi Sangenís; INTERPRETACIÓ: G.Suárez (José Ditirambo), Yelena Samarina (Ángela, la vídua de Julio Urdiales), Charo López (Ana Carmona), José María Prada (Jaime Normando) Ángel Carmona (Dalmás), Bill Dickes (Bill), Luis Ciges, Jaume Picas (Julio Urdiales), Albert Puig Palau (Palacios), Francesc Català Roca, L.Bennett, Helenio Herrera, André Courrèges; ESTRENA: Barcelona, 13.03.1969, Madrid, 12.06.1969.
Sinopsi
Després de la mort de l’escriptor Julio Urdiales, la vídua contracta el periodista José Ditirambo perquè destrossi la vida d’una dona que havia conegut el seu marit. La investigació transporta el protagonista als ambients de la borsa de Barcelona i, finalment, a Ana, la misteriosa dona, que ara viu amb un gàngster. El periodista s’enamora d’ella i ambdós fugen, però Ana mor d’un tret i ell sospita de la vídua, encara que en realitat el crim ha estat executat per un pistoler del gàngster. Tots dos moren en un tiroteig i Ditirambo s’escapa, ferit de bala, i lliura una maleta amb diners a la filla d’Ana.
Producció
Després de rodar el curt Ditirambo vela por nosotros i de deixar inacabat El horrible ser nunca visto (1966), el director trobà el finançament per al seu primer llarg, Ditirambo, gràcies al suport del seu padrastre, l’entrenador de futbol Helenio Herrera, i els contactes d’aquest amb el president de l’Inter de Milà. Vinculat als postulats de l’Escola de Barcelona, intervingué en el guió de Fata Morgana (Vicente Aranda, 1965-66) i instal·là les oficines de la seva productora a les de Filmscontacto, de Jacinto Esteva. En Ditirambo intervingueren el director de fotografia Amorós, el muntador Quadreny i Carles Duran i Muñoz Suay en la producció. Darrere el film hi ha un suport literari propi i un personatge que encarna ell mateix i cavalca entre el retrat autobiogràfic i el prototip del detectiu privat immers en una complexa trama de crims, gelosies i diners. Les referències i els homenatges al cinema negre nord-americà resulten evidents, però el film s’allunya voluntàriament del naturalisme per a endinsar-se en un univers delirant i surrealista. El repartiment fou encapçalat per Charo López i una nodrida presència de personatges representatius de la cultura catalana del moment, com el fotògraf Català-Roca, el mecenes Puig Palau, el crític Picas, el modista Courrèges o el mateix Herrera.
Bibliografia
OLIVER, J.: "Ditirambo". Entrevista con Gonzalo Suárez, "Film Ideal", núm. 208, 1969, p. 116-124.
RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.