Vida
Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre. Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret. Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic. En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic. La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza (Fructuós Gelabert). El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya; després treballà en Linito quiere ser torero, per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual; i per a l’Argos i la Segre Films (entre el desembre de 1914 i l’agost de 1915), on col·laborà amb Josep de Togores, que l’influí en el seu gust pel drama italià. El 1915 fou contractat per a la Studio Films com a director tecnicoartístic i protagonista de curts còmics, l’èxit dels quals el menà al càrrec de director d’escena fins al final del 1917. També escriví en la publicació "Studio-Films, SA" (1916). A més, interpretà el paper de l’oncle Isidre, batlle de Villajiloca, el personatge de la sèrie de 17 curts Cuentos baturros (1915-16), que assolí força èxit entre els ambients populars de l’Estat espanyol i Iberoamèrica, i que serví de projecció a la productora. Al final del 1915 dirigí una nova saga còmica de deu episodis, Serie excéntrica Cardo (1915-16), en què Cardo és un personatge similar a Charlot. També parodià el gènere policíac en la nova sèrie Galínez y Gedeón, detectives, de la qual només se’n rodà el primer títol, i en El príncipe fingido (1916), realitzat amb Joan Solà-Mestres i Alfred Fontanals. Els bons resultats estimularen la firma, de manera que decidí augmentar el metratge, i el 1916 rodà el migmetratge còmic A la pesca de los 45 millones, amb els mateixos realitzadors. També cultivà el gènere dramàtic amb l’actriu Lolita Paris, primera estrella de la Studio, amb qui encetà la Serie París-Hidalgo, rodada el 1916 en quatre episodis. Però els seus títols més reeixits foren els que rodà els últims mesos d’aquest any: La loca del monasterio; Los saltimbanquis; Regeneración i la superproducció Humanidad, històries dramàtiques i moralitzants, realitzades en escenaris naturals on aplicà la tècnica narrativa pròpiament cinematogràfica. També abordà el cinema d’aventures en La herencia del diablo (1917), en vuit parts i amb Solà-Morales, que tingué problemes a l’hora d’estrenar-se i que suposà la primera crisi de la Studio. Fou també l’última realització de Ceret per a la firma, i la fi de la seva carrera com a director.
Altres films
1914 En lucha contra el destino (CM); A muerte por una mujer (CM); La danza fatal, J. de Togores i Ramon de Baños; La pescadora de Tossa, J. de Togores i G.Doria; El cuervo del campamento, J. de Togores i F.Gelabert.
1915 Los muertos viven, J. de Togores, E.Marquina i G.Doria; El pollo Tejada, J. de Togores i G.Doria.
1916 Un ejemplo (CM); Pasa el ideal (CM); La duda (CM); La razón social Castro y Ferrant (CM); Las joyas de la condesa, amb J.Solà i Mestres (MM); Amar es sufrir, amb J.Solà i Mestres.
Bibliografia
- González, P.: “Studio Films: la productora més comercial del cinema mut a Catalunya (1915-1922)”, Cinematògraf, vol. 2, 1985, p. 111-131.