Vida
Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor. Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics col·laborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir.
Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico (1927) i Mirador (1929-30) i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer. El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda de la mateixa empresa. Seguidament començà a preparar la producció i el rodatge del seu únic film, El Cafè de la Marina (1933-34), un dels primers títols parlats en català. L’experiència no fou gaire reeixida, tot i que s’estrenà i algunes còpies fins i tot s’exportaren a l’Amèrica Llatina.
Després passà a exercir d’ajudant de direcció de cintes dirigides per Edgar Neville, Jean Grémillon, Luis Buñuel i José Luis Sáenz de Heredia fins el 1936. Alliberat del camp de concentració de Sant Cebrià (Catalunya del Nord), tornà a l’ofici, però el deixà per dedicar-se a fer de traductor de llibres d’història o novel·les, la majoria per a l’Editorial Plaza & Janés. Les seves germanes Pepita i Angelina foren secretària de rodatge i muntadora respectivament.
Bibliografia
- Antem, M.L.: "Cuando El Cafè de la Marina pasaba al cine", Tele-exprés, 23.08.1971.
- Romaguera, J. (1992): "El Cafè de la Marina", Quan el cinema començà a parlar en català (1927-1934). Barcelona, Fundació Institut del Cinema Català, p. 169-195.