Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: PECSA Films (Josep Carreras i Planas, Barcelona); ARGUMENT: La novel·la homònima (1858) de Víctor Balaguer; GUIÓ: R.Gascon, Manuel Tamayo; FOTOGRAFIA: Enzo Serafin (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Alfonso de Lucas; MUNTATGE: Joan Pallejà; MÚSICA: Joan Duran i Alemany; INTERPRETACIÓ: Amedeo Nazzari (Don Joan de Serrallonga), Maruja Asquerino (Doña Joana de Torrellas), José Nieto (Fadrí de Sau), Fèlix de Pomés (Don Carles de Torrellas), Domingo Rivas (Don Salvi de Fontanellas), Arturo Cámara (Joan de Colmenar), Joaquim Carrasco (Bernard de Serrallonga), Fernando Sancho (Tallaferro), Manuel Requena (Tut), Marta Flores (Eulàlia); ESTRENA: Barcelona, 08.11.1948, Madrid, 17.01.1949, TVE, 24.06.1985 (en català).
Sinopsi
Durant el segle XVII a Catalunya hi havia dues faccions rivals: els nyerros i els cadells, herència d’un vell plet iniciat a l’edat mitjana entre el bisbe de Vic i la casa de Montcada. Cap al 1623 les lluites es feren més violentes. Els cadells ocupaven els llocs de poder i relegaren els nyerros a la clandestinitat. Joan de Serrallonga, un noble català desposseït dels seu béns pels cadells, va al ball del governador de Barcelona, Don Carles de Torrellas, per veure Joana, que és la germana del governador. Joan n’està enamorat i, malgrat l’enemistat de les dues famílies, la noia el correspon. Joan mata el promès de Joana i els dos enamorats fugen. Els nyerros el converteixen en el cap de la seva lluita. Després de la mort del seu pare, Serrallonga esdevé un home cruel i sanguinari.
Producció
Gascon i Carreras van adaptar la novel·la de Balaguer per convertir-la en un film d’aventures inspirat en el model de Hollywood i en el cinema italià històric d’entreguerres. De fons, i igual que El tambor del Bruch d’Iquino del mateix any, hi havia una reinvidicació catalanista feta des de postulats espanyolistes. Serrallonga es presenta com una barreja d’heroi popular i de bandit generós a través d’un argument que es mou entre la novel·la original, la llegenda, la fidelitat històrica i la romantització del personatge. El rodatge s’aturà durant alguns mesos a causa d’un accident que patí Amedeo Nazzari. Ricard de Baños i Albert Marro feren una primera versió cinematogràfica de la novel·la el 1910. El film fou declarat d’interès nacional.
Bibliografia
MEDALLA, J. i MARTÍ, D.: "Don Juan de Serrallonga", El cinema a la vila d’Arbúcies. Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Arbúcies 1998, p. 105-108.
TORRELLA, J.: "Gascón dirigeix Don Juan de Serrallonga", Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1991, p. 147-151.