Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Hispano Films (Barcelona); ARGUMENT: El drama homònim (1844) de José de Zorrilla; GUIÓ: R.de Baños, A.Marro; FOTOGRAFIA: R. de Baños (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Josep Calderé; INTERPRETACIÓ: Cecilio Rodríguez de la Vega (Don Juan); ESTRENA: Barcelona, 30.10.1908.
Sinopsi
Don Juan Tenorio i Don Luis Mejía s’han citat davant de testimonis per decidir qui dels dos ha tingut més aventures amoroses durant l’any. Guanya l’aposta Don Juan, que proposa un nou repte: seduir Doña Ana, promesa de Don Luis, i una novícia, Doña Inés. Aconseguit el seu primer objectiu, concerta, mitjançant Brígida, criada de Doña Inés, una cita amb aquesta. Amb l’ajuda del seu criat i Brígida, la segresta i la porta a una finca de la seva propietat. Don Juan, enamorat realment d’ella, li declara els seus sentiments. L’arribada de Don Luis i Don Gonzalo, pare de la novícia, origina un enfrontament que acaba amb la mort de tots dos a les mans de Don Juan, que fuig. Cinc anys després, aquest torna i visita les tombes de Doña Inés i Don Gonzalo i convida la difunta a sopar a casa seva, on també hi haurà els capitans Centellas i Avellaneda. Durant l’àpat apareix l’espectre de Don Gonzalo, que anuncia a Don Juan la seva propera mort i condemna. Com que es pensen que són objecte d’una burla, Centellas i Avellaneda lluiten amb el seu amfitrió, que queda ferit de mort. Mentre agonitza se li apareix Doña Inés i, penedit i redimit per l’amor d’aquesta, salva la seva ànima.
Producció
La duració és aproximada, establerta a partir d’un metratge de 330 m. El film, rodat totalment en interiors, manté, com la majoria dels primitius, un caràcter marcadament teatral (tipus d’interpretació, telons pintats, càmera estàtica), però, alhora, conté recursos específicament cinematogràfics: plans mitjans, càmera a l’interior de l’espai escènic, sobreimpressions, etc. El 1910 es realitzà una segona versió molt similar a la primera, amb el mateix equip tècnic i artístic, però més elaborada i amb decorats diferents, estrenada a Barcelona el 29 d’octubre de 1910. Hi ha altres versions basades en el drama de Zorrilla: Don Juan Tenorio (1921-22, Ricard de Baños); El señor Don Juan Tenorio (1927, Joan Andreu i Moragas); Don Juan Tenorio (1947, Luis César Amadori); Don Juan (1950, José Luis Sáenz de Heredia); Don Juan Tenorio (1952, Alejandro Perla) i Amar y morir en Sevilla (Don Juan Tenorio) (2001, Víctor Barrera).
Bibliografia
diversos autors: La llegenda donjuanesca, "El Teatre Català", núm. 36, 02.11.1912, p. 2-11.
FERNÁNDEZ, L.M.: Don Juan en el cine español. Hacia una teoría de la recreación fílmica. Universitat de Santiago de Compostel·la 2000, p. 78-97.
GONZÁLEZ LÓPEZ, P.: En recuerdo de R. de Baños, pionero de nuestro cine. Análisis de una versión cinematográfica de "Don Juan Tenorio", 1908, "D’art", núm. 8-9, 1983, p. 43-65.