Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Royal Films (Barcelona); ARGUMENT: El drama homònim (1844) de José de Zorrilla; GUIÓ I FOTOGRAFIA: Ramon de Baños (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau; INTERPRETACIÓ: Fortunio Bonanova (Don Juan Tenorio), Inocencia Alcubierre (Doña Inés), Jaume Planas (Don Luis Mejías), Ramon Quadreny (Ciutti), Ramon Bañeres (Don Gonzalo de Ulloa), Julio López de Castilla (Don Diego), Juli Nolla (Don Diego Tenorio), Conchita Huerta (Doña Ana de Pantoja), Copérnico Oliver (Buttarelli), Antònia Baró (Brígida), Ricard Fusté (el capità Centellas), Pau Prou de Vendrell (Don Rafael de Avellaneda), Teresa Arquer (l’abadessa), Josep Martí (l’escultor), Conchita Ramos (una pescadora napolitana), Godofredo Mateldi (un provincial jerònim), Francesc Aguiló (el cap de bandolers flamenc), Pepita Berenguer (Lucía); ESTRENA: Barcelona, 27.10.1922, Madrid, 27.10.1924.
Sinopsi
Don Juan Tenorio i Don Luis Mejía s’han citat davant de testimonis per decidir qui dels dos ha tingut més aventures amoroses durant l’any. Guanya l’aposta Don Juan, que proposa un nou repte: seduir Doña Ana, promesa de Don Luis, i una novícia, Doña Inés. Aconseguit el seu primer objectiu, concerta, mitjançant Brígida, criada de Doña Inés, una cita amb aquesta. Amb l’ajuda del seu criat i Brígida, la segresta i la porta a una finca de la seva propietat. Don Juan, enamorat realment d’ella, li declara els seus sentiments. L’arribada de Don Luis i Don Gonzalo, pare de la novícia, origina un enfrontament que acaba amb la mort de tots dos a les mans de Don Juan, que fuig. Cinc anys després, aquest torna i visita les tombes de Doña Inés i Don Gonzalo i convida la difunta a sopar a casa seva, on també hi haurà els capitans Centellas i Avellaneda. Durant l’àpat apareix l’espectre de Don Gonzalo, que anuncia a Don Juan la seva propera mort i condemna. Com que es pensen que són objecte d’una burla, Centellas i Avellaneda lluiten amb el seu amfitrió, que queda ferit de mort. Mentre agonitza se li apareix Doña Inés i, penedit i redimit per l’amor d’aquesta, salva la seva ànima.
Producció
La duració indicada és la de la còpia de 3 032 m restaurada per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i el Consell Insular de Mallorca el 1996. En morir durant el rodatge l’actor Julio López de Castilla, el seu paper l’acabà Juli Nolla. Els interiors foren rodats a la galeria de l’Studio Films i els exteriors a Barcelona i a les escales de la catedral de Girona. De producció acurada, el film quedà, però, bastant desfasat del cinema coetani. El 1936, el mateix Baños en realitzà una versió sonoritzada, suprimint els rètols, doblant els intèrprets i incorporant extractes de música clàssica i material no muntat anteriorment amb el títol El castigador castigado.
Bibliografia
"Arte y Cinematografía", núm. 258-259, 1922, p. 27-58. [Dossier publicitari.]
FERNÁNDEZ, L.M.: Don Juan en el cine español. Hacia una teoría de la recreación fílmica. Universitat de Santiago de Compostel·la 2000, p. 97-100.
GARCÍA FERNÁNDEZ, E.C.: "Don Juan Tenorio", Historia ilustrada del cine español. Ed. Planeta, Barcelona 1985, p. 30-31.