Vida
El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara. Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional (IPN) en literatura i periodisme. El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad"; col·laborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol de México" (1977-80). Feu comentaris per a la ràdio i la televisió. Com a actor feu de secundari a Calzonzín inspector (1973, Alfonso Arau), basat en la novel·la L’inspector de Nikolaj Gogol; a Cuartelazo (1976, Alberto Isaac), amb Maria Antonieta Domínguez com a guionista (probablement la seva filla); a El recurso del método (Viva el dictador) (1977, Miguel Littín), sobre el text homònim d’Alejo Carpentier, i a La viuda de Montiel (1979, M. Littín), a partir del conte homònim de Gabriel García Márquez. Publicà el llibre Tres extraordinarios (1980), amb entrevistes a Luis Spota, els cineastes Emilio Fernández i Alejandro Jodorowsky i altres personalitats històriques.