Vida
Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero. Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana. El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya. Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis, feu el guió de Surcos de sangre (1950), pel·lícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novel·la La dama gris de Herman Sudermann. Col·laborà amb H. Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias (1952), una pel·lícula basada en la novel·la El río oscuro del comunista Alfredo Varela; La Quintrala (1955); Más allá del olvido (1956); Una cita con la vida (1958); Las tierras blancas (1959); Culpable (1959) i Amorina (1960), films, aquests dos darrers, basats en peces teatrals pròpies, però no participà en els guions. També feu els guions de Llévame contigo (1951) i El tren expreso (1954), ambdós de Leon Klimovsky; De carne somos (1954, Roberto Gavaldón), rodat a Mèxic i basat en el seu relat La lámpara encendida; La bestia humana (1957), sobre la novel·la homònima d’Émile Zola; En la ardiente oscuridad (1959), premi a la millor adaptació de l’Instituto Nacional Argentino; La Patota (1960) i La cigarra no es un bicho (1963), tots de Daniel Tynaire. El 1962, amb Juan Antonio Bardem, produí i transformà el guió Crónica negra d’Elías Querejeta i Antxon Eceiza –prohibit per la Censura franquista– en Los inocentes, que el director rodà al Mar del Plata, i que obtingué un premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) al Festival de Berlín. Produí algun dels seus films i fou membre de l’Asociación de Productores de Películas Argentinas. El 1966 participà en el I Congreso Hispanoamericano de Cinematografía que se celebrà a Barcelona.
Altres films
1949 Esperanza, F.Múgica i E.Boneo.
1950 Llévame contigo, J.Sires.
1954 Un hombre cualquiera, C.Rinaldi.