Col·laborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico". Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas. El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S. en C. , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de la Gaumont a París. Però aquest projecte no arribà a quallar del tot, ja que només s’aconseguí editar dos títols: Tauromanías y la vocación de Rafael de Arcos (1916), i Vistas aéreas de Barcelona (1916), documental que causà un gran impacte en el públic. A més de la concessió d’algunes firmes franceses, com la Prévost, també representà la revista americana "Cine Mundial". Amb Josep Maria Bosch i Manuel Soriano impulsà decididament la creació de la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, de la qual fou vicepresident el 1917.