Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Films R.B. (Barcelona) per a Exclusivas Floralva; ARGUMENT I REFERENT LITERARI: L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra; GUIÓ: José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, F.Rovira Beleta; FOTOGRAFIA: Gabor Pogani (Eastmancolor, Techniscope); MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Versió lliure de l’obra de M. de Falla i G.Martínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter; SO: A.Cárdenas; INTERPRETACIÓ: Antonio Gades (Antonio), La Polaca (Candela), Rafael de Córdova (Diego), Morucha (Lucía), Nuria Torray (Soledad), José Manuel Martín (Lorenzo), Fernando Sánchez Polack (el pare de Candela); ESTRENA: Madrid, 14.09.1967, Barcelona, 16.10.1967; PREMIS: Ciutat de Barcelona 1967 (millor director), SNE 1967 (millor film).
Sinopsi
Diego, un gitano despietat, mor assassinat. Candela, la seva amant, viu obsessionada pel seu record. Antonio, enamorat d’ella, lluita per alliberar-la d’aquest malefici. Una nit, mentre Candela balla, apareix Diego, que no havia mort, i l’obliga a escapar-se amb ell. Antonio decideix lluitar amb Diego, però els venjadors dels seus delictes el maten realment en el mateix lloc en què havia aparegut el seu suposat cadàver.
Producció
Animat per l’extraordinari èxit de Los Tarantos (1963), el director realitzà la segona de les tres versions que s’han fet de l’obra de Falla: la primera és d’Antonio Román (1949) i la tercera de Carlos Saura (1985). Es tracta d’una adaptació completament lliure, en què la part onírica i fantàstica es barreja amb la realista, i les escenes de ball, tractades amb moltes influències surrealistes, es converteixen en la representació de l’angoixa i els sentiments de la protagonista. El director dona a l’obra un tractament original i personal i aconsegueix un autèntic musical autòcton. La Polaca es convertí en una gran estrella (premi a la millor interpretació femenina en el Festival de Cinema de Nova York). El film fou nominat a l’Oscar (1968) com a millor cinta estrangera i obtingué un gran èxit internacionalment.