Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Orphea Film (Barcelona); ARGUMENT: L’obra homònima (1933) de Josep Maria de Sagarra; GUIÓ: D.Pruna; FOTOGRAFIA: Adrien Porchet (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Pere Pruna; MUNTATGE: Antoni Graciani; MÚSICA: Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu; INTERPRETACIÓ: Pere Ventaiols (Claudi, en la versió catalana), Rafael Rivelles (Claudio, en la versió espanyola), Gilberta Rougé (Caterina), Rafael Moragas Moraguetes (el mariner borratxo), Sebastià Gasch (un borratxo), Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor (El Libori), Teodor Busquets, Verdugo (Enric), Manuel Font Siau, Ricard Gascón, Rosita de Cabo; ESTRENA: Barcelona, 23.02.1934, Madrid, 21.08.1941.
Sinopsi
Caterina és la filla de Libori, pescador i propietari del Cafè de la Marina, situat a la Selva. La noia és abandonada pel seu promès, Enric, un cínic seductor que l’ha deixada embarassada, i Libori l’envia a Cotlliure per tal que avorti. En retornar, el seu pare li exigeix que es casi amb un ric francès de Banyuls, al qual no estima. Però apareix Claudi, un mariner enamorat de Caterina que deixa de banda el seu orgull i els prejudicis i s’hi acaba casant.
Producció
Aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra és considerada el primer llarg produït a Catalunya en català, si bé se’n rodà simultàniament una doble versió en castellà, d’acord amb un contracte signat per Lemoine, cap dels Estudios Orphea Film, el 1933. Enmig d’un gran fervor patriòtic, el rodatge s’inicià al juliol del 1933, amb els interiors a l’estudi dels Orphea i els exteriors a Port de la Selva, i hi assistiren personalitats com el mateix Sagarra, Gasch, Guillem Díaz-Plaja, Josep Maria Planes, Sempronio i Emili Grau i Sala. Rodat en prosa, el cost de la producció fou reduït, i els actors no cobraren el doble pel fet de participar en les dues versions. S’estrenà al cinema Urquinaona, on només romangué en cartell una setmana. La versió en castellà del film no s’estrenà a Madrid fins el 1941, tot i que en altres capitals, com Bilbao, ho feu el 1934. Un incendi destruí les còpies de la cinta que es feren per a la seva explotació a l’Amèrica Llatina.
Bibliografia
ROMAGUERA, J.: "El Cafè de la Marina", Quan el cinema començà a parlar en català (1927-1934), Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1992, p. 169-195.