El cigronet valent

Garbancito de la Mancha (es), Le Chevalier Garbancito (fr), The Knight Garbancito (en)

Pel·lícula del 1942-1945, Animació, 70 min., dirigida per Artur Moreno i Salvador.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Estudis Balet i Blay (Antoni Furnó i Brujo, Barcelona); ARGUMENT: Julián Pemartín; GUIÓ: J.Pemartín, Jaume Parera, J.M.Arola; FOTOGRAFIA: J.Parera (truca; Dufaycolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet (fons decorats); MÚSICA: Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe (ballables i cançons);SO: Parlo Films; ANIMACIÓ: Armand Tosquellas, José Carnicero; AJUDANT D’ANIMACIÓ (intercaladors): Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, P.García, Irene Dalmau; DIRECCIÓ TINTA I COLOR: A.M. Melero; ESTRENA: Barcelona, 23.11.1945; 29.12.1988 (en català), Madrid, 14.05.1946; PREMIS: Declarat d’interès nacional, rebé un 2n premi del Sindicat Nacional de l’Espectacle (SNE).

Sinopsi

Cigronet és un orfe petit, però valent, que viu en un mas de la Castella medieval, on té cura de la granja i l’hort, amb la cabreta Pelegrina. De tant en tant apareix el gegant dolent Caramanca, que vol cruspir-se la mainada amb la complicitat de la terrible bruixa Castanya. Cigronet, amb els seus amics els germanets Quiriquí i Txiribí, i l’ajut d’una fada bona que li atorga els poders d’esdevenir petit com un cigronet i de posseir una espasa dotada de tocs prodigiosos, s’enfronta al gegant.

Producció

Primer llarg de dibuixos animats realitzat als estudis Balet i Blay entre el novembre del 1942 i el maig del 1945. Es considera el primer film de dibuixos fet a Europa, ja que la Segona Guerra Mundial aturà les produccions dels països bel·ligerants. Les circumstàncies de la postguerra feren que a l’empresa coexistissin vençuts i vencedors de la guerra civil. A.Moreno creà, amb Arola, Tosquellas i Galceran –amb els quals havia fet anteriorment un curt i cintes publicitàries– un bon equip artisticotècnic amb uns quants dibuixants experimentats i una majoria de joves artistes sense experiència. El productor i distribuïdor Blay, amb bones relacions dins el règim franquista, possibilità que s’importessin tres tones de cel·luloide de Suïssa i que es portessin a revelar els rotlles de 35 mm a la casa Dufaycolor de Londres, quan aquesta ciutat era bombardejada per la Luftwaffe. El nom de Cigronet s’inspirà en un conte popular i en la publicació infantil "Cigronet", en la qual Moreno havia publicat les seves primeres historietes el 1925. La retòrica plena de grandiloqüència procedia del guió literari de Julián Pemartín, membre de la Censura. La productora aplicà, per primer cop, l’explotació de productes derivats del film (àlbums de cromos, contes, figuretes i discs). La banda sonora del mestre Guerrero, conegut per les seves sarsueles, no és gens adequada per a una cinta infantil. L’única peça moderna fou la cançó Los gusanitos, del jove compositor Joaquim Bisbe. Recomanat oficialment per a menors d’edat, l’empresa volgué repetir aquest èxit de crítica i públic en el segon llarg, Alegres vacaciones, però no ho aconseguí, i encara menys amb el tercer, Sueños de Tay-Pi. Fou un dels pocs títols espanyols dels anys quaranta que gaudí d’una apreciable exportació.

Bibliografia

ARTIGAS, J.: "Homenatge a Artur Moreno", Vè Festival de Cinema de Sants, 19-26 de novembre de 1982. [Catàleg.]; The Saga of Garbancito, "Animafilm", 1986.

TORRELLA, J.: Al acabar el rodaje de "Garbancito de la Mancha", "Primer Plano", núm. 245, 1945.